-
Les finestres espeteguen. La vida
per la finestra. Qui som?
D’on venim?
Quina història fa ombra
damunt nostre? Unes boques anònimes
segreguen gotes de tinta pàl·lida.
Dins el cap, tot
esdevé més gran:
cases, ciutats, avions.
Triomfs i tragèdies.
No hem vist res a venir, i
de sobte tot arriba. Darrere el que s’esfondra
queden ombres, només ombres.
Hélène Dorion
Del llibre Atrapar: els llocs (Lleida: Pagès editors, 2011)
Traducció de Carles Duarte i Lluna Llecha
-
-
Diumenge 29 de gener
a les 12 del migdia
a la Fundació Palau (c/ Riera, 54, Caldes d’Estrac):
S’obren i parlen les Capses secretes de Joan Ponç.
Recital amb Lluís Calvo, Enric Casasses, Laia Noguera,
Andreu Galan, Blancallum Vidal i Jordi Carulla-Ruiz.
Cap-espelma de Joan Ponç
-
Dijous 2 de febrer
a les 9 del vespre
a la Sala Razzmatazz 3 (c/ Pamplona, 88, Barcelona):
Concert de Red For More (25 minuts)
a la segona ronda del festival Emergenza.
-
PERTANYO A LA LLIBERTAT
Sóc esclau de lo que fuig.
Rusiñol, El pati blau
Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”.
Enric Casasses
Del llibre Bes nagana (Barcelona: Edicions de 1984, 2011)
-
Gravat de Mercè Galí
-
Sabràs que et batega un cor als llavis
i no sabràs res més
i no caldrà saber res més.
Obriràs les mans.
Les obriràs com per beneir una criatura,
com per rebre la llum infinita que ens alimenta.
Obriràs les mans, calentes, netes…
algú haurà esborrat totes les línies
i només sabràs que et batega un cor als llavis.
I no sabràs res més.
Vomitaràs els diamants que dibuixaran
noves rutes en les teues mans amnèsiques.
T’esclatarà el cor als llavis
i bategarà un exèrcit de papallones
com petons de retrobada còsmica.
Júlia Zabala
-
-
A l’Auditori Josep Viader,
de la Casa de Cultura
(plaça de l’Hospital, 6, Girona),
dijous 19 de gener a les 8 del vespre,
en Roger Illa i jo farem un recital
per presentar Caure.
-
-
HE OBLIDAT EL TÍTOL D’AQUELLA PEL·LÍCULA
Sovint acaba passant per error, l’amor.
Aquell vespre de març havíem d’anar junts al cinema
però inexplicablement hi van suspendre la projecció,
i tu em vas proposar el far, un café…
Era amarga, la cervesa. Negra
com la fusta de la nit.
Les nostres petjades a poc a poc s’allunyaven
dels hiverns.
Els teus ulls eren dos peixos d’aigua
dolça cercant la mar. S’inflamava
el vent sobre la sal; vas abraçar-me.
Ho recorde cada primavera, quan em tremola a la pell
el primer verd de les fulles.
Mai no he trobat una abraçada així.
Christelle Enguix
