-
a casa
de clown en clown a casa teva
buscant el lloc on caure morta
et veus mirant-te viure
a casa
a casa teva
ja que no creus haver estat enlloc
M.E.N.T.
-
Albert Balasch
Del llibre Què ha estat això
(Pagès Editors, 2002)
-
-
Per contra, jo m’arruïno
a la mateixa taverna de sempre,
on ara, assegut a una taula,
llegeixo el diari i, instintivament,
miro sota meu i hi veig una mà.
Crido l’amo del local,
li ensenyo el fenomen,
i no el veu. Ningú no s’adona
de la mà. I de trascantó
aquesta desapareix. Esbalaït,
me’n vaig i, oh sorpresa!,
a la cantonada, incomprensiblement,
topo amb mi mateix.
-
Carles Hac Mor
Del llibre Dietari del pic de l’estiu
(Edicions 62, 2012)
-
-
la sang, la sang, ah que bona la sang,
carcasses tots d’un ésser moridor
xuclat per sempre al profund esvoranc,
un llarg camí del no-res al no-res,
perduts en les versions del temps distès,
entre els miralls de la gran combustió
Albert Mestres
Del llibre Comèdia (Edicions 62, 2008)
-
-
Del cel blau va ploure cendra
quan van volar els ponts,
cendra de les cases,
dels arbres, dels marges,
dels homes, de les il·lusions;
ja feia dies que l’horitzó retrunyia
i la fressa es replegava assetjant-nos,
de casa meva a casa els avis
ens separaven dos ponts,
quan vaig passar el primer
vaig veure uns homes que hi furgaven,
vaig veure també com farcien el segon
als extrems i al mig amb barrinades;
jo tenia deu anys i bones cames
però no sabia cap on m’havien de portar,
-He d’anar a donar un encàrrec a l’àvia,
quan torni encara podré passar?
-Sí home, sí, passa tranquil,
això només ho fem per precaució.
De llavors estant no vaig parar de córrer.
Vaig dir als avis el missatge dels pares:
-Passi el que passi, aquesta vegada
ja no ens mourem de casa.
I vaig passar els dos ponts
i va ser aquella nit
que els homes, les idees, els arbres, les cases
i tantes altres coses que estimàvem
junt amb els ponts van volar al cel per ploure fetes cendra.
-
Ricard Creus
Del llibre 36 poemes a partir del 36 (CCG Edicions, 2004)
_
-
XXXI Z. és un home amb sort i no n’hi ha cap testimoni.
-
XXXVIII Som un artefacte preparat per desitjar; de fet no desitgem res en concret, tan sols desitgem sempre -en moviment i en repòs- a gran velocitat o lentament.
-
LXV El poema és inabastable per a mi. És un apunt només del que intuïa.
-
Ricard Mirabete
Del llibre Radar (Témenos edicions, 2012)
-
-
I els tres espectres del temps es donaren la mà
i la mà fou una
i de la mà nasqué l’instant que ja no era un espectre
i l’home fou instant.
-
Rodolfo del Hoyo
Del llibre Els dits de l’intèrpret (l’Esguard, 2003)
-
-
XII
Afua la llum, paraula, i no t’aturis
a l’eco sense pas, sense distància,
que el record li dóna al pas dels anys.
I, després, amb les despulles, fes mercaderia.
-
VI
Enllà del tombant
de les fulles
la volada cristal·lina
de l’ocell
També aquesta nit passarà
Entre la llum i l’ombra
el sanglot de l’infinit
-
Jaume Pont
Del llibre Raó d’atzar (poesia 1974-1989) (Edicions 62, 1990)
-
-
r)
Ho han arrasat tot.
Les cartes d’amor amb lletra infantil,
les cendres de la nit, l’arc i la font,
les factures. Fins i tot, les ganes de cardar
dels gossos. Lliures. Camp a través.
Desafiadors.
La nena et mira directament als ulls.
Creua la via corrents.
Desapareix.
-
13)
Sempre he odiat Bart Simpson.
L’àrea comercial s’estén fins a l’horitzó
i hem de córrer: tanquen a les 9.
Ens falten bolquers,
olives i fuet.
Tornem. L’aparcament.
A la ràdio ha sonat, diuen,
la cantata 116 de Bach.
-
14)
Microbiologia de la pell: la llum que cau sobre els objectes mínims. Una exposició que reflecteix la fredor total. El zero absolut, escala de Kelvin. Ciutats lineals, carrers idèntics i un paraigua que goteja encara. Ell viu a l’edifici més lleig del món i no se’n lamenta. L’estètica es cou, definitivament, a Irkutsk.
-
98)
La mort no s’acosta, encara.
Com un xiulany, el vent,
enmig dels aures.
I nosaltres, capcots,
somorgollem la clau
al fons del riu.
Demà, però,
glaç i fred i boira.
La pista de patinatge
de Brueghel el Vell.
-
1095)
I així el desfici que retorna
per la ciutat condemnada.
Fluorescents, destrals,
ferreteries que amaguen
una clau anglesa que disserta
sobre castellers i platges.
Milers de gats lluents al mostrador.
El got de vi ranci a la bodega:
així ets tu, amor meu.
I el sol surt, però no escalfa.
-
720)
Trobar-te entre radiacions
interestel·lars. Enmig
de la claraboia, el basuco.
Som les restes d’un món
en descomposició.
La decadència ennegrida
com les nostres dents,
com el perfil que el maleït
bitxo se’ns ha menjat.
Sort que sempre ens quedaran
les tapes del bar-casino Seat.
El far de les teves calces esteses.
La mala llet del teu germà.
-
David Caño i Lluís Calvo
Del llibre Teresa la mòmia (Pont del Petroli, 2013)
-
-
La paraula que mou
Paraules que mouen i moviments que inspiren.
Un recital a duo des de la paraula, la veu, el cos, el ritme, la ment.
Amb els poemes de Laia Noguera i la dansa improvisada d’Helena Pellisé.
Dissabte 8 de juny, a les 20.30h
Centre Àgora. Carrer Pujades, 138 (Barcelona)
Preu de l’entrada: 10€ | Per reservar l’entrada, cliqueu aquí.
-
Fotografia d’Oriol Segon
