You are currently browsing the monthly archive for octubre 2010.
Cada acció que fem, cada paraula que diem, cada pensament que generem, tenen conseqüències. Cada porció de menjar que ens posem a la boca té una història de la qual nosaltres participem.
Ens hem de fer responsables de tot el que fem, de cada petita conseqüència de cada petit gest que depengui de nosaltres. No s’hi val a dir que nosaltres som víctimes del sistema. El sistema som tots. Que hi hagi persones que ens facin la feina bruta no significa que no en siguem responsables.
Poso l’exemple dels pollastres com n’hauria pogut posar qualsevol altre.
Nosaltres paguem per la tortura de persones i animals i per la degradació del planeta. Paguem amb uns diners que hem guanyat invertint-hi hores i esforç. El bé escàs de les nostres hores i del nostre esforç. Estem malgastant la nostra vida (que és finita, que no sabem quan i com s’acabarà, que no sabem fins quan tindrem salut, que no som conscients de la meravella de cos que tenim, de la meravella d’oportunitat que tenim, de la capacitat i necessitat que tenim d’estimar incondicionalment, que tothom va boig perquè l’estimin i no ens adonem que el goig real no és ser estimat, sinó estimar, donar-se per complet a tot, sense restriccions ni tries ni interès, i que no sabem fins quan tindrem l’oportunitat de començar a viure de debò, que sempre ens diem que demà o demà passat ja ens posarem a saber qui som i com podem donar sentit a la nostra vida, que sí, que un dia o altre ja ho farem, però demà o demà passat estarem morts i enterrats i no ens podem imaginar el greu que ens sabrà, mentre estiguem agonitzant, d’adonar-nos de la manera més òbvia i diàfana que no hem viscut, que hem donat l’esquena a allò que som en realitat, que ens hem aprofitat dels altres, que hem manipulat els altres, que hem volgut treure avantatges de cada situació i cada moment, que hem volgut controlar l’incontrolable, que no hem permès que la nostra vida fos realment útil) en aconseguir diners per pagar perquè torturin persones i animals i desgraciïn el planeta en nom nostre.
Aquesta opressió al pit és el do dels éssers humans. La podem fer servir com a motor per ser realment útils. El motor més potent i eficaç. Cada cosa que fem, diem o pensem pot tenir un sentit. Ha de tenir un sentit. I el sentit és mirar a fora. Deixar d’intentar-nos encabir als límits estretíssims i ridículs de l’ego i mirar a fora. Perquè a fora necessiten amb urgència que despertem.
No tenim cap excusa per no començar a canviar les coses. Canviar les coses vol dir canviar-nos a nosaltres mateixos. Perquè nosaltres i els altres som el mateix. Som absolutament la mateixa cosa. Tot l’univers necessita amb urgència que despertem.
Dissabte 16 a les 7 de la tarda
a la plaça de l’Església de Calella
en el marc del Correllengua
(en cas de pluja, a l’Ajuntament vell),
EL DESVETLLAT
Poesia de Salvador Espriu
amb
Ferran Junyent (violoncel)
Roger Illa (teclats)
Helena Pellisé (dansa)
Laia Noguera (veu)
