You are currently browsing the monthly archive for abril 2011.
Dijous 5 de maig – 21 h
Centre Cultural La Mercè
Pujada de la Mercè, 12
Girona
Poesia sense límits
A pas de Laia Noguera i Montserrat Rodés
Poesia dialogada i creació contemporània
-
Montserrat Rodés no té por del risc. Ella agafa les paraules, les sacseja per treure’ls la pols i les mentides acumulades i les introdueix, com un bisturí, a la nafra. No sé si Rodés sap allò que és. Ho intueix, però crec que mai no posaria la mà al foc. El que sí que sap és que hi ha coses que semblen ser sense ser realment. I sap que no val la pena dependre’n. A la mínima, caus al buit. I d’aquí ve el dolor. Potser és per això que escriu, perquè s’adona del buit i sap que no serveixen de res les passarel·les de cartró pedra que ens fan comprar. Laia Noguera
Laia Noguera és una jove poeta que ha aconseguit arribar a la maduresa creativa, al coneixement profund de la naturalesa de l’ésser. La seva poesia ens sorprèn pel seu discurs innovador, però alhora intemporal, en el qual ens hi podem reconèixer. És una poesia que explora, que sorgeix de dintre, de la part més recòndita. Busca, pregunta, s’autointerroga per fer emergir l’essència perceptiva. I després, capturar-la i expandir-la, des de la revelació del cos fins a la claredat reflexiva. Montse Rodés
Selecció de poemes, recitat i conversa: Laia Noguera i Montse Rodés · Música: Adrià Bauzó i Pere Martínez · Cuina creativa: Jordi Roca · Escenografia: Lluïsa Xarnach · Amb la col·laboració d’El Celler de Can Roca · Coordinació artística: Montse Canals i David Planas · A pas de poetes és un cicle produït pel Centre Cultural la Mercè.
AVUI SERÀS AMB MI AL PARADÍS
del poema. Amb tots els expulsats
que ens encaren a la vida, com la sang
pinta jardins de falguera sobre el blanc
pur d’un llot de dentifrici. Neteja bé
el raspall, escup, esbandeix la mà del pare
que aixeca el teu cadàver sobre els caps
d’aquesta multitud. Per ell seràs el déu
que crida per què m’has abandonat, amb gust
de clor a la boca i bracejant sense suro
a la piscina. L’aigua abraça els pinzells,
s’impregna de l’ànima dels teus esbossos
de camins. Ara, descalçant-se, entrarà
per ofegar-se amb tu al lloc sagrat
que deien que està escrit al poema.
Del llibre Natural delit (Port de Pollença: Edicions del Salobre, 2010)
-
Joan Calsapeu parla de Parets al seu bloc.
Llegir Parets és com passar un rosari, les denes del qual diuen el color de les emocions i la textura dels sentiments, tradueixen els tràngols en imatges (“Hi ha dolors que són un autobús a l’autopista”); i, al costat d’això, d’un plegat una dena destil·la de nou el cordial i eleva el discurs, sense abandonar mai la poderosa sensualitat que ho entranya tot (llegiu l’apunt sencer).
Poema escrit al xat a quatre mans per Jordi Carulla-Ruiz i la seva neboda, Júlia Carulla.
mi: Al riu hi ha un remolí de cabells blaus
Julia: i un llac am padals
17:41
mi: les nenes s’escapen d’una pilota de foc
17:42
Julia: i als nens de una turmenta catastrofica.
17:43
mi: la lluna s’enamora cada nit
Julia: i al sol de al musol
17:44
mi: els sabis callen i toquen la guitarra
17:45
Julia: las musas fan baia als sabis
17:46
mi: i als ulls del princep s’omplen de flors grogues
17:47
Julia: la princesa al mira com una flo la seba flo
17:48
mi: i el drac, gelós s’amaga dins el bosc.
(inèdit)
Si voleu venir a visitar-me, demà d’11 a 12 seré a la parada d’Òmnium, situada al primer tram del Passeig de Pere III, a Manresa.
Vendré i signaré Mentrestant agafa’m la mà, L’U i Parets.
O, si més no, prendré la primavera.
No només la primavera:
les coses petites,
minúscules coses petites que cauen del cel,
les coses petites del sol que m’amaren.
Els arbres i les flors
i els immensos esvorancs abominables.
Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.
Del llibre Costures (Barcelona: Viena, 2009)
-
-
He arribat de bon matí.
La boira era baixa.
La meva veritat era oberta.
-
Early in the morning
I had arrivedSo low was the fog
And my own truth
opened up(Traducció de Felip Costaglioli)
No pensis res més que l’amor.
No diguis res més que l’amor.
No toquis res més que l’amor.
No donis res més que l’amor.
No vesteixis res més que l’amor.
No somiïs res més que l’amor.
No respiris res més que l’amor.
No caminis res més que l’amor.
No treballis res més que l’amor.
No mengis res més que l’amor.
Demà 19 d’abril a les 19h es presenta a l’Arts Santa Mònica el número especial de Sant Jordi de la revista Fulls de l’escriptori, que aquest any s’ha dedicat a LA POESIA I ELS SEUS VEÏNATGES.
En un món dominat per les angoixes i les pulsions d’una realitat vertiginosa, la poesia sorgeix més que mai com una veritat necessària, que neix de l’emoció i commou.
La poesia navega per la xarxa de les idees com una bola de pinball. Xoca, rebota i surt disparada novament fins que, al final, rodola pel forat de la vida i cau just al mig del cap d’uns gnoms de la literatura que malden per poder pujar a les espatlles d’uns gegants anomenats metàfores.
És justament d’aquest viatge del qual volem parlar en aquesta publicació i, per aquesta raó, hem demanat a tota una corrua d’amics la seva col·laboració, que englobem sota el títol de “La poesia i els seus veïnatges”.
Hi han col·laborat Susanna Rafart, Quim Español, Sílvia Bel, Lluís Muntada, Anna Carreras, Carles Duarte i Montserrat, Jordi Llavina, Lluís Calvo, Vicenç Altaió, Pep Vila, Teresa Costa-Gramunt, Ernest Farrés, David Jou, D. Sam Abrams, Ernest Farrés, Lolita Bosch, Cèlia Sànchez-Mústich, Francesc Prat, Jordi Colomer Feliu, Carme Ramilo i Martínez, Laura Dalmau, Rosa Font, Joan Duran i Ferrer, Mireia Vidal-Conte, Mònica Miró i Vinaixa, Gemma Arimany, Laia Noguera i Clofent, Jaume C. Pons Alorda, Miquel Pairolí, Víctor Sunyol, Pau Vadell Vallbona, Pep Solà, Xevi Pujol i Molist, Rosa Pera, Abraham Mohino i Balet, Vinyet Panyella i Antoni Clapés.
Per a més informació, visiteu:
http://www.ccgedicions.cat
http://www.barretades.cat
http://www.curbetcg.com
Vet aquí la meva aportació:
