You are currently browsing the daily archive for 11 abril 2011.
La nit sobreïx amb les ales obertes.
S’abrina una remor d’entre les branques i una ombra més pregona que les altres s’estira en regalim.
La terra es bada sota els arbres.
Alguna cosa s’allibera del seu constrenyiment.
Una dona descendeix per un pendent encara verge, com una crescuda de riu.
La llum és tènue entre les branques.
Les coses no estan separades.
Són pinyols.
O són mirar.
Deu ser així com funciona:
hi ha una cosa i a dintre una altra cosa.
Pot semblar contradictori,
si t’ho mires només amb un ull,
però no: simplement és a dintre.
O sigui, que a dintre del so hi ha el silenci.
A dintre de l’ombra hi ha la llum.
A dintre de la por hi ha el coratge.
A dintre del dolor hi ha la plenitud.
