You are currently browsing the monthly archive for juliol 2011.
-
L’espai es vincla,
com l’arbre que ofereix, esbatanat.
Es deixa caure la llavor.
-
O espaço dobra-se,
como o árvore que oferece, escancarado.
Deixa-se cair a semente.
-
Traducció d’Anna Cortils i Rita Custódio
Publicat a Capicua, núm. 2, 2010
Fotografia d'Oriol Segon
PERQUÈ EM TRENCO per dintre,
m’estavello.
Hi ha l’arrel
d’on em sostinc,
però no la trobo,
no la palpo, l’he perduda,
em pregunto si
mai hi havia estat.
A l’altra banda, rere el tel,
no sé què hi ha.
Ni sé què veig: si em veig
a mi o si el que veig
és una imatge
o no hi ha res
per reflectir.
-
L’espai és el desert,
la muntanya, una pedra,
una mica de cactus, de matoll.
El temps és el capvespre:
uns núvols vermellosos,
l’aire molt net, la lluïssor.
L’horitzó des del cim
de la muntanya.
La casa és aquí.
Aquesta companyia
de les pedres i els astres.
-
Quadre de Quim Moya
-
Un matoll i una serp.
Els còdols que parlaven amb els astres.
No hi ha horitzó, no hi ha memòria,
només els corrents entrecreuats.
-
Um mato e uma serpente.
Os seixos que falavam com os astros.
Não há horizonte, não há memória,
apenas as correntes entrecruzadas.
-
Traducció d’Anna Cortils i Rita Custódio
Publicat a Capicua, núm. 2, 2010
A poc a poc retorno del passeig
pels meus dominis.
Vinc amb estelles, encenalls,
amb llum incerta.
Busco el lloc per sembrar-hi.
-
Regalima el paisatge
en els vessants inexplorats.
Tot el que hi ha és endinsar-se
i la caiguda.
A paisagem goteja
nas ladeiras inexploradas.
Tudo o que há é penetrar
e a queda.
Traducció d’Anna Cortils i Rita Custódio
Publicat a Capicua, núm. 2, 2010
El dia 28 de juliol a les 9 de la nit
Misael Alerm, Laia Noguera i Gerard Cisneros
recitarem a la Ciutat invisible,
al carrer Riego, 35,
a Sants.
La caiguda
He vist com queia i era neu. M’he sentit completament esbocinat. Aquestes petges enfonyades. Les arrels i la saba. Les parpelles, els unglots. He vist com corrien les muntanyes, com em desfeia en la ventada, una volva esmicolada. He caigut i era tènue, indescriptible.
A queda
Vi como caía e era neve. Senti-me completamente despedaçado. Estas pisadas escondidas. As raízes e a seiva. As pálpebras, as unhas. Vi como corriam as montanhas, como me desfazia na ventania, um floco esfarelado. Caí e era ténue, indescritível.
Traducció d’Anna Cortils i Rita Custódio
Publicat a Capicua, núm. 2, 2010
.
ANTICIPACIÓ
La mort em va sorprendre als setze anys.
Una nit, era estiu. No és que em morís aquell dia,
però va ser aquell dia que vaig descobrir que moriria.
Mai més no ho he sabut com aleshores:
fins a l’últim verd de la fulla de l’àlber
que s’inclinava cap a l’únic tronc sense llum de fanal.
Fins a la punxa de vidre més menuda
del fanal ferit per una pedra.
-
ANTICIPACIÓN
La muerte me sorprendió a los dieciséis años.
Una noche, en verano. Acaso no muriera ese día,
pero ese día descubrí que moriría.
Nunca más lo he vuelto a saber como entonces:
hasta el último verde de la hoja del álamo
que se inclinaba hacia el único tronco sin luz de farola.
Hasta la esquirla de vidrio más diminuta
de la farola herida por una piedra.
(Traducció de Rosa Lentini)
-
ANTICIPATION
La mort m’a surprise à seize ans.
Par une nuit d’été. Ce n’est pas que ce jour-là je sois morte,
mais c’est le jour où j’ai découvert que je mourrais un jour.
Jamais plus je ne l’ai autant su qu’alors :
jusqu’au dernier vert de la feuille du peuplier
qui se penchait vers le seul tronc sans lumière de reverbère.
Jusqu’à la plus petite pointe de verre
du réverbère blessé par une pierre.
(Traducció de François-Michel Durazzo)
-
Del llibre On no sabem (Ed. 3i4, premi Octubre 2010).
-
Cim
La llum oberta de migdia.
Les mans a dalt de tot.
La flor d’espígol, les abelles.
Tu no fas res.
Cume
A luz aberta de meio-dia.
As mãos em cima de tudo.
A flor de alfazema, as abelhas.
Tu não fazes nada.
Traducció d’Anna Cortils i Rita Custódio
Publicat a Capicua, núm. 2, 2010
