You are currently browsing the monthly archive for novembre 2011.
L’estimat País Valencià
L’ha publicat Edicions 62
Vet aquí uns poemes, acompanyats d’unes magnífiques il·lustracions de Quim Moya
N’estic molt agraïda
-
-
Estic a punt de travessar-lo.
El cos obert, el cos tancat.
El llit desfet i el sol.
L’olor que m’arriba de fora.
He vist el llindar.
-
Il·lustració de Quim Moya
.
Tinc el cor d’euga prenyada.
Reconec cada fragment
d’aquesta terra.
Els núvols són un pit
i sóc en tot.
-
L’espai es vincla,
com l’arbre que ofereix, esbatanat.
Es deixa caure la llavor.
-
Il·lustració de Quim Moya
-
No hi ha ritme.
-
El dubte, la muntanya no té cos:
jo i jo que no sóc jo.
Hi ha miralls a tot arreu,
el somni de dintre i el de fora.
-
No esperis.
No hi ha missatge.
-
-
És el terreny.
És obrir-lo,
buidar-lo,
permetre’l.
-
Il·lustració de Quim Moya
-
Els ulls a la pedra, rèplica de res,
com llim rogenc que aviva l’ànima,
retina endins.
El pes del cos, llavors,
es fa figura i forma,
llavi i cor.
A dalt, altres ulls em miren,
com comportes de cel
o cóms de llum.
Uns ulls com els nostres.
Tothora com els nostres.
Però sense parpelleig.
-
Del llibre Estiula (Barcelona: Labreu edicions, 2011)
-
-
Gent, paisatges i mots (2011), de Benet Rossell. 29,5 x 21 cm. Tinta xinesa sobre paper
-
-
T’ESTIME
A Ramon
T’estime
pel plec de seda que vincla foscant el teu somriure
en adormir-se el sol
T’estime també
pel silenci que dibuixen els teus llavis
quan a sanglots t’escomet la veu
T’estime a més
pel vagareig incert que destil·la la brisa dels teus dits
en la nit dels meus dols
T’estime finalment
per l’aroma a menta de la teua adolescència
en el meu record
T’estime
ja saps
per no res
o potser
per tot
`
Del llibre La meua frontera (Barcelona: Columna, 2010)
