-

Les finestres espeteguen. La vida
per la finestra. Qui som?
D’on venim?
Quina història fa ombra

damunt nostre? Unes boques anònimes
segreguen gotes de tinta pàl·lida.
Dins el cap, tot
esdevé més gran:
cases, ciutats, avions.
Triomfs i tragèdies.

No hem vist res a venir, i
de sobte tot arriba. Darrere el que s’esfondra
queden ombres, només ombres.

Hélène Dorion
Del llibre Atrapar: els llocs (Lleida: Pagès editors, 2011)
Traducció de Carles Duarte i Lluna Llecha

-