You are currently browsing the monthly archive for abril 2012.
-
Camine pel Boulevard de Picpus de París.
Ara mateix, no m’acompanya ningú,
com després, en un resum, tota la vida.
Camine sol i busque un cementeri que cap persona
cerca. Només el vull amb mi per un poema
llegit que ara, anys després
-mentre la meua filla dorm al meu llit,
mentre toca un coixí que creu ser jo-
recorde com recorde que sempre estem buits dels altres,
que no hi ha companyia sinó dies paral·lels,
que no la vull deixar sola perquè els
anys
encara no l’han clivellada amb arrels i no cal
que sàpiga tot açò.
Amb compte, m’ajec a la vora, en un cantó. L’escolte
dormir i sóc feliç:
lluitem per
la glòria diminuta de sobreviure als danys.
Josep Lluís Roig, Càries (Ed. Bromera, 2008)
-
-
Que no oblideu mai que el corrent de l’alegria és imparable.
Que us recordeu els uns als altres què és necessari i què és inútil.
Que desistiu de ser necis amb els altres.
Que estimeu i després feu allò que hagueu de fer.
Que no perdeu de vista la influència que exerciu en el món i en les altres persones.
Que parleu per als altres, no contra els altres.
Que visqueu amb els altres, no contra els altres.
Que entengueu que no esteu separats els uns dels altres.
Que porteu a l’acció la saviesa, no pas la ignorància.
Que la vida és preciosa.
Que quan no sembla preciosa és que portem les ulleres errònies.
Que cal canviar-nos les ulleres.
Que cal treure’ns les ulleres.
Que cal mirar amb amor. I ja està.
I aleshores la vida és preciosa.
-
Joe Ambell
-
1075
The Sky is low -the Clouds are mean,
A Travelling Flake of Snow
Across a Barn or through a Rut
Debates if it will go-
A Narrow Wind complains all Day
How some one treated him.
Nature, like Us, is sometimes caught
Without her Diadem.
-
El Cel està apagat –els Núvols són mesquins.
Un Floc de Neu que voleia
Dubta si anirà
Per sobre d’un Paller o al llarg d’una Rodera.
Un Vent Estret es queixa tot el dia
De com algú el va tractar.
Com a Nosaltres, a la Naturalesa de vegades
L’enxampen despentinada.
-
Emily Dickinson
Traducció de Carles Duarte i Montserrat
-
-
LA QÜESTIÓ de la interpretació
no és pas gens clara,
costa de veure-hi el fil,
pertot hi ha enigmes,
i tanmateix el problema
n’és la voluntat de desxifrar,
ja que sense aquesta
tot es fa entenedor.
Carles Hac Mor
Del llibre Sí fa que sí (Palma: Lleonard Muntaner, 2011)
-
-
MELIC
Al centre incandescent del seu melic,
en era blanca d’amplíssima nuesa,
per tot el goig que abans no fou…:
aixeque una plaça.
Una plaça
al centre
incandescent
del seu melic.
Aixeque una plaça
amb aquell rebombori perenne d’alegries
indispensables per a poder aixecar una plaça
al centre incandescent del seu melic.
-
ZILBORRA
Bere zilborraren erdigune kiskalgarrian
zuritasun guztiz zabalaren biluztasunean zetzan
lehen izan ez zuen gozamen harengatik…
plaza bat altxatu.
Plaza bat
bere zilborraren
erdigune
kiskalgarrian.
Plaza bat altxatu
alegrien zalaparta amaiezin harekin
ezinbesteko loreak plaza bat altxatzeko
bere zilborraren erdigune kiskalgarrian.
(Traducció de Xabier Mendiguren)
-
OMBLIGO
En el centro incandescente de su ombligo,
en era blanca de amplísima desnudez,
por todo el gozo que antes no fue…:
construyo una plaza.
Una plaza
en el centro
incandescente
de su ombligo.
Construyo una plaza
con aquel alboroto perenne de alegrías
indispensables para poder construir una plaza
en el centro incandescente de su ombligo.
(Traducció de Concha García)
-
Maria Josep Escrivà
-
