“Melic”, poema inèdit de Maria Josep Escrivà

-

MELIC

Al centre incandescent del seu melic,
en era blanca d’amplíssima nuesa,
per tot el goig que abans no fou…:
aixeque una plaça.

Una plaça
al centre
incandescent
del seu melic.

Aixeque una plaça
amb aquell rebombori perenne d’alegries
indispensables per a poder aixecar una plaça
al centre incandescent del seu melic.

-

ZILBORRA

Bere zilborraren erdigune kiskalgarrian
zuritasun guztiz zabalaren biluztasunean zetzan
lehen izan ez zuen gozamen harengatik…
plaza bat altxatu.

Plaza bat
bere zilborraren
erdigune
kiskalgarrian.

Plaza bat altxatu
alegrien zalaparta amaiezin harekin
ezinbesteko loreak plaza bat altxatzeko
bere zilborraren erdigune kiskalgarrian.

(Traducció de Xabier Mendiguren)

-

OMBLIGO

En el centro incandescente de su ombligo,
en era blanca de amplísima desnudez,
por todo el gozo que antes no fue…:
construyo una plaza.

Una plaza
en el centro
incandescente
de su ombligo.

Construyo una plaza
con aquel alboroto perenne de alegrías
indispensables para poder construir una plaza
en el centro incandescente de su ombligo.

(Traducció de Concha García)

-

Maria Josep Escrivà

-

“…I punt”, poema inèdit de Maria Josep Escrivà

.

…I PUNT

Avui he rodat la clau per últim cop:
disset del mes de març, i en van quaranta.
Refà el carter trajecte amb cartes noves,
carrer de Vega amunt: cap per a mi.
Una palput repunta amb vol distret
la primavera. Immòbil, la garriga
rebutja assedegada tanta llum
del març polsós. Reflectits als cristalls
he vist salpar vaixells cap a les Illes,
ells endavant i jo sense mirar
enrere (“a voltes sóc un nàufrag més…”),
i sort del te, que encara em reconforta.

Avui he rodat la clau per últim cop,
i han alenat balcons de bat a bat.

Als pins, les merles guardaven silenci,
quiet, irreparable, d’elegia.

-

…ETA KITTO

Azken buelta eman diot giltzari:
gaur, martxoak 17, eta honezkero berrogei.
Postariak bere bidea egiten du gutun berriekin
Vegako kalean gora: alerik ere ez niretzat.
Argioilarrak, bere hegada axolagabeaz,
udaberria josten du. Txaradiak, mugitzeke,
egarriz uxatzen du argi hori guztia
martxoko aire hautsezkoan. Kristaletan islaturik
ikusi ditut itsasontziak abiatzen uharteetara bidean,
haiek aurrerantz, eta ni atzera
begiratu gabe (“batzuetan naufrago hutsa naiz…”)
eta eskerrak teari, oraindik kontsolatzen nau eta.

Azken buelta eman diot gaur giltzari
eta balkoiak parez pare zabaldu dira.

Pinuetan xoxoak isilik, elegia baten
isiltasun geldi, erremediorik gabean.

(Traducció de Xabier Mendiguren)

-

Maria Josep Escrivà

-

Utzi libre munduari – Sara Sallemi

Ez jarraitu beldurrari,
ez esan beti, ez esan inoiz ez,
utzi libre munduari
bidea egiten.

No t’escoltis la por,
no diguis mai ni sempre,
deixa fer el món,
que vagi per on vulgui.

KIRMEN URIBE

Quadre de Sara Sallemi.

El pètal,
que caigui allí on li toca.

M’estic traient
les crostes de la por.
M’estic omplint de blau
i em difumino.

Totes les flors,
que s’esbadellin i es marceixin,
que jo seré aquí baix
per celebrar-ho.

-

Traducció a l’italià,
feta per Carles Noguera
i Sara Sallemi:

Il petalo,
lascialo cadere dove deve.

Mi sto togliendo
le croste della paura.
Mi sto riempiendo di blu
e mi sfumo.

Tutti i fiori
lasciali aprirsi ed appassirsi
ed io sarò qui
per festeggiare.