You are currently browsing the category archive for the ‘Pintura’ category.
-
La teranyina com un ventre
o una barca.
Si no la miro, no la veig.
O jo com una barca.
Els peixos se m’atansen
i em fan comentaris banals.
-
-
“Ahir el cor m’explotava.”
-
-
-
-
-
Llençar-me als meus lleons.
Polvoritzar-me per fer-ne pigment i pintar quadres de llunes estagnants i bèsties lluminoses els quals amb el temps s’allunyaran de l’òrbita paterna i a poc a poc es dipositaran cadascun a la seva branca del bosc de l’enllà i espolsaran les ales i després les plegaran polidament i cantaran tots a la vegada les profundes vibracions de la buidor, cadascun la seva, irrepetible, com campanes petites i grosses i esquerdades, i, si algú sent el conjunt de tots plegats des de l’ençà, tal vegada pensarà que li recorda aquella ombra sense títol, perquè mai no en va tenir, que caminava pel camí de les estaques, cap a ponent, amb un bastó, descamisat i amb una gepa més grossa que el seu cap, sense esperança, sota un cel ple de signes i respostes.
Perquè l’infern sóc jo.
-
Gravat de Mercè Galí
-
Dimarts 14 de febrer,
a les 7 del vespre,
a la Sala Cràter (c/ dels Àngels, 16, Barcelona):
1a sessió de Sulfur poètic: L’ÈPICA DEL CRÀTER DELS ÀNGELS,
amb Lluís Calvo, Carles Hac Mor i jo.
Tancarà l’acte un homenatge d’Edicions Poncianes a Antoni Tàpies.
www.salacrater.com
-
Joan Ponç
-
Dissabte 4 de febrer, a les 7 del vespre,
a L’Esquerda (c/ Prat de la Riba, 31, Granollers),
Presentació de Caure amb Esteve Plantada.
-
Rius soterrats
-
Dijous 9 de febrer, a les 8 del vespre,
al Museu de Granollers (c/ Anselm Clavé, 40, Granollers),
Presentació de Rius soterrats,
llibre d’artista que conté deu gravats
de diversos pintors cardedeuencs
inspirats en deu poemes procedents de Parets.
-
-
Diumenge 29 de gener
a les 12 del migdia
a la Fundació Palau (c/ Riera, 54, Caldes d’Estrac):
S’obren i parlen les Capses secretes de Joan Ponç.
Recital amb Lluís Calvo, Enric Casasses, Laia Noguera,
Andreu Galan, Blancallum Vidal i Jordi Carulla-Ruiz.
Cap-espelma de Joan Ponç
-
Dijous 2 de febrer
a les 9 del vespre
a la Sala Razzmatazz 3 (c/ Pamplona, 88, Barcelona):
Concert de Red For More (25 minuts)
a la segona ronda del festival Emergenza.
-
PERTANYO A LA LLIBERTAT
Sóc esclau de lo que fuig.
Rusiñol, El pati blau
Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”.
Enric Casasses
Del llibre Bes nagana (Barcelona: Edicions de 1984, 2011)
-
Gravat de Mercè Galí
L’estimat País Valencià
L’ha publicat Edicions 62
Vet aquí uns poemes, acompanyats d’unes magnífiques il·lustracions de Quim Moya
N’estic molt agraïda
-
-
Estic a punt de travessar-lo.
El cos obert, el cos tancat.
El llit desfet i el sol.
L’olor que m’arriba de fora.
He vist el llindar.
-
Il·lustració de Quim Moya
.
Tinc el cor d’euga prenyada.
Reconec cada fragment
d’aquesta terra.
Els núvols són un pit
i sóc en tot.
-
L’espai es vincla,
com l’arbre que ofereix, esbatanat.
Es deixa caure la llavor.
-
Il·lustració de Quim Moya
-
No hi ha ritme.
-
El dubte, la muntanya no té cos:
jo i jo que no sóc jo.
Hi ha miralls a tot arreu,
el somni de dintre i el de fora.
-
No esperis.
No hi ha missatge.
-
-
És el terreny.
És obrir-lo,
buidar-lo,
permetre’l.
-
Il·lustració de Quim Moya
-
Els ulls a la pedra, rèplica de res,
com llim rogenc que aviva l’ànima,
retina endins.
El pes del cos, llavors,
es fa figura i forma,
llavi i cor.
A dalt, altres ulls em miren,
com comportes de cel
o cóms de llum.
Uns ulls com els nostres.
Tothora com els nostres.
Però sense parpelleig.
-
Del llibre Estiula (Barcelona: Labreu edicions, 2011)
-
-
Gent, paisatges i mots (2011), de Benet Rossell. 29,5 x 21 cm. Tinta xinesa sobre paper
-
-
L’espai és el desert,
la muntanya, una pedra,
una mica de cactus, de matoll.
El temps és el capvespre:
uns núvols vermellosos,
l’aire molt net, la lluïssor.
L’horitzó des del cim
de la muntanya.
La casa és aquí.
Aquesta companyia
de les pedres i els astres.
-
Quadre de Quim Moya
IMPORTA
Importa. Fer soroll importa. Despertar-se d’ésser els altres i ser hom i no desertar. Importa. Ser salvatge com el llop com l’herba importa. Importa. Fer-se. I fer-se alegre importa. I no desistir. Ni que sigui per dur la contrària o per desrutinar les lleis de la rellotgeria importa. Importa. Cantar-se les veritats al mirall importa i dir-se alguna mentida. La curiositat importa. Defensar la curiositat per sobre de totes les coses com un símptoma de supervivència importa. Importa ser tou i no anar massa carregat. Importa. Anem pel riu. És important. Jugar importa. Sense temps. Jugar i jugar. Posar-se ulleres amb vidres de diferent color és important. Que no s’acabi la música és important. Importa enfilar-se estirar-se saltar importa. Dir-li que no a la mort importa. Aprendre a viure al seu costat importa i no estar-hi d’acord importa. Importa tenir set. Fer experiments meravellosos com ara estimar importa. És el que més importa. Estimar. Costa molt estimar. Per això és el que més importa. Estimar va més enllà de tot. Conté la vida i conté la mort i no. Va més enllà. Estimar és estimar. Ho importa tot. Després importa voler volar. Importa viure als núvols o a la lluna molt sovint importa. Mirar el firmament importa. No deixar de fer-ho importa. Saber que tot és possible importa. Plorar-ho tot importa. Xisclar-ho tot importa. Ser una mica bastant boig importa. Riure’s de tot importa. Importa. Portar un llapis a la butxaca importa. Observar. Saber sagnar. Deixar fluir. Disfrutar importa.
-
grifoll
taldiafaràunany
planeta terra
-
Gràcies, Grifoll! Aquesta te l'esperaves o què?
