-

Escrit a sis mans per Esteve Plantada, Laia Noguera i Joan Duran, Els llops (La Garúa, 2009) és un poemari d’un sol traç. Vol ser un únic udol que eixordi individualitats, que les arraconi a l’anonimat per assemblar-se més al poema en abstracte i en majúscules.

Imatge de la coberta: Neus Grandia

-

-

-

Els llops no és senzillament una obra ambiciosa i reeixida; no és tan sols el tripudi d’uns poetes que triomfen des del llenguatge. És alguna cosa més: és la invocació al lector de poesia perquè ocupi una funció activa i és l’esforç titànic per seduir-lo amb la intel·ligència.

Francesco Ardolino

-

-

-

-

-

cap als mons que projecten l’estiu nou de les paraules.

-

10

Alçaràs ensenyes d’una divisa falsa,
fins que el mot sigui
l’única realitat
d’un altre món.

-

-

REALITAT

Tal volta un mot es fa real
com a símbol d’una altra cosa
que potser sí que no existeix.

-

-

* * *

-

Fuig colgant-te, gravita’t, embalsama’t

-

26

Enmig de l’empenta reposa
el teu cove, límpid endreç
de torre colgades. I corres,
però la mà de la nit no premsa,
et retorna el buit que neix
de la teva buidor feta fugida.

-

-

BÀLSAM

Fugir de les veus de la nit,
com si la carn
incorruptible, com si el buit.

-

-

Més informació:
-
-A la lluna plena, de Francesco Ardolino
(article aparegut a Caràcters, núm. 50, febrer de 2010)
-
-Rizoma, de Pere Ballart
(article aparegut a l’Avui el 23 de maig de 2009)
-