-
-
L’oscultor va ser publicat per Galerada el 2002 gràcies a un premi Amadeu Oller ex aequo.
-
Vet aquí alguns dels poemes que, per manca d’espai, van quedar inèdits.
-
-
-
-
El color és un presagi
que endevino per les fissures
de la figura que omple el pla infinit.
I a mi mateixa.
El color és un presagi
singular, únic, autònom,
que incita a engolar-se
zigzaguejant
per les escletxes del gran poema.
Els núvols es recreen
dansant amb les Torretes i el far.
* *
Una fulla besa
àvidament
l’interior de l’aigua amb
desig de nítida presó.
* *
El lent equilibri
del crepuscle
(ombres fines).
* *
Digue’m què hi ha,
digue’m què esvalota
el sepulcre dels mil dies
de l’estiu.
