You are currently browsing the tag archive for the ‘Christelle Enguix’ tag.
-
NOMS
Dius el mot aigua i endinses els dits
al cor de l’arena. Pronuncies el mot sal
i t’empolsimes amb pebre negre el vapor
del plat. Adéu, i dintre teu demanes
que es faça etern l’instant.
Insistim a posar noms a les coses; elles,
tanmateix, mai no reconeixen allò
que les anomena.
Christelle Enguix
Del llibre El cor del minotaure
(València: Editorial 3i4, 2009)
-
-
HE OBLIDAT EL TÍTOL D’AQUELLA PEL·LÍCULA
Sovint acaba passant per error, l’amor.
Aquell vespre de març havíem d’anar junts al cinema
però inexplicablement hi van suspendre la projecció,
i tu em vas proposar el far, un café…
Era amarga, la cervesa. Negra
com la fusta de la nit.
Les nostres petjades a poc a poc s’allunyaven
dels hiverns.
Els teus ulls eren dos peixos d’aigua
dolça cercant la mar. S’inflamava
el vent sobre la sal; vas abraçar-me.
Ho recorde cada primavera, quan em tremola a la pell
el primer verd de les fulles.
Mai no he trobat una abraçada així.
Christelle Enguix
