You are currently browsing the tag archive for the ‘Joan Maragall’ tag.
p
Aquesta tarda l’autobús de les Odes voltarà per Barcelona
amb Lluís Calvo, David Caño, Jordi Valls i Laia Noguera
dins de la programació de Barcelona Poesia.
p
Vet aquí un fragment de l’”Oda nova a Barcelona”, de Joan Maragall:
p
Alces molts gallarets i penons i oriflames,
molts llorers, moltes palmes,
banderes a l’aire i domassos al sol,
i remous a grans crits tes espesses gentades,
per qualsevulga cosa acorruades
entorn de qualsevol.
p
Mes, passada l’estona i el dia i la rauxa
i el vent de disbauxa, de tot te desdius;
i abandones la via i la glòria i l’empresa,
i despulles el gran de grandesa.
I encara te’n rius.
p
Te presums i engavanyes alhora
amb manto de monja i vestit de senyora
i vel de la musa i floc relluent;
pro mudes de pressa i, amb gran gosadia,
la musa i la nimfa i la dama i la pia
s’arrenca el postís i la veu disfressada,
i surt la marmanyera endiablada
que empaita la monja i li crema el convent.
I després el refàs més potent!
p
Esclata la mort de tes vies rialleres
en l’aire suau:
esclata impensada i segura i traïdora
com altra riallada escarnidora…
Riallades de sang!
El fang dels teus carrers, oh Barcelona!
és pastat amb sang.
I tens dreta en la mar la muntanya, ai! que venja
amb son castell al cim, i amb la revenja
mes ai! en el flanc!


