You are currently browsing the tag archive for the ‘Joe Ambell’ tag.
-
No hi ha cims ni hi ha pous. La llum és la no-llum i el camí és el no-camí. El sí és la veritat fonamentada. Tot és sí. El sí és el cercle principal i tots els cercles hi conviuen. Sense sí no hi ha marge ni parèntesi. A l’exterior no hi ha llum. L’exterior no existeix. La vida és un gran cercle que s’eleva. La direcció és cap endins. Tot són cercles i cicles. El buit. El buit que es cosifica. I, a la vegada, no hi ha res cosificat. El ritme intern. És un batec. Això és el que allibera. La frontera és el buit. No hi ha frontera. És el cim. En aquest lloc no hi ha dolor. El dolor és una expressió de la matèria. La matèria és una forma del sí. El sí és en tot. El dolor és raptar aquest sí, llençar-lo cap a fora. La natura hi camina per sobre. La natura és un foc indestructible. El sí és un punt d’unió. La unió és el nucli del sublim. A fora no hi ha res.
Ho ha dit en Joe.
-
-
Que no oblideu mai que el corrent de l’alegria és imparable.
Que us recordeu els uns als altres què és necessari i què és inútil.
Que desistiu de ser necis amb els altres.
Que estimeu i després feu allò que hagueu de fer.
Que no perdeu de vista la influència que exerciu en el món i en les altres persones.
Que parleu per als altres, no contra els altres.
Que visqueu amb els altres, no contra els altres.
Que entengueu que no esteu separats els uns dels altres.
Que porteu a l’acció la saviesa, no pas la ignorància.
Que la vida és preciosa.
Que quan no sembla preciosa és que portem les ulleres errònies.
Que cal canviar-nos les ulleres.
Que cal treure’ns les ulleres.
Que cal mirar amb amor. I ja està.
I aleshores la vida és preciosa.
-
Joe Ambell
-
Diu que això és poesia.
Que hi ha diversos nivells de cada cosa.
Poesia cosa bonica cosa que parla que transforma
poesia que remena que remet que no diu res.
Diu que tant li fot.
Que no hi ha res definitiu.
Poesia que no respon no hi ha resposta poesia com a molt una pregunta.
Joe Ambell
-
Fotografia de Josep Grifoll
-
JOAN PONÇ: Només puc donar el meu miratge.
MIRALL 1: No només.
MIRALL 2: Jo sí que sé què és passar fred.
MIRALL 1: És possible atansar-s’hi.
MIRALL 3: Estic tancat en una casa equivocada.
MIRALL 1: No és atansar-s’hi. És permetre.
MIRALL 2: Aquí hi fa un fred que t’esqueixa.
MIRALL 3: Qui n’és el responsable?
MIRALL 1: Obrir.
MIRALL 2: És inconcebible el fred que tinc.
MIRALL 1: Com un cabdell.
MIRALL 2: Tinc més fred que ningú en aquest món.
MIRALL 3: I tu què saps?
Joe Ambell
Porta-ho a l’acció sense mirar les despeses.
El somni, som tots qui el somiem. Parlem des del fons de l’oceà. Som erugues, eruguetes, eruguetes ignorants.
Porta-ho a l’acció d’una manera impersonal, obertíssimament, amb el cor obríssim, oberturat, sense cap subjecció.
La ruta de l’eruga al fons de l’oceà.
Porta-ho a l’acció sense pensar en les conseqüències.
Tot és part del mateix. El missatge ja hi és.
Porta-ho a l’acció obrint-te tant que perdis el cos, sense buscar, ni voler, ni sortir, perquè ja ets fora i no hi ha el vel, no hi ha res per destapar.
Oh, petita erugueta farcida de dificultats al·lucinades. No hi ha res per destapar.
Porta-ho a l’acció d’una manera compassada.
És igual si el que fas és important o memorable. És igual siguis com siguis, siguis qui siguis, facis què facis, perquè sempre seràs el mateix: una erugueta del fons de l’oceà, i el fons, i l’oceà, i la magnitud. Tots vivim el mateix somni.
Porta a l’acció allò que sigui necessari, sense condicions, amb total disponibilitat.
I
Hi ha dos homes: l’home infern i l’home gerro.
I hi ha l’home que no és res.
-
II
Es treballa i es menja per distreure’s.
Ferir no ha estat mai necessari.
-
III
És una casa que no té parets.
No vas a fora: vas a dintre. No vas enlloc: només et quedes.
-
IV
Tot és igual: ets tu que ho veus sòlid o líquid. El concepte és un imant.
La teva mà és una muntanya.
-
V
Les coses són dolces si t’alces per veure-ho. Només per veure-ho.
Per contemplar-ho i callar.
-
VI
Aprendre a donar i a saber que allò que t’enganxa no hi és.
Que ets molt més alt que tot això.
-
VII
Tot els altres col·laboren a portar-t’hi.
-
VIII
No es tracta d’arribar-hi.
Si no ho vols, no ho diguis amb les seves paraules.
No et posis el seu nom.
-
IX
Veus només allò que veus, mentre ho miris d’aquesta manera.
No hi ha resultats.
-
X
El sublim és diferent.
És en vosaltres, en cada cosa petitíssima.
-
XI
La font raja sempre.
Extraviar-se és un lloc i tu ja hi ets.
-
XII
La mort, el dolor, la saviesa, les ombres, els arbres.
El pa.
-
XIII
Cal treure’s el cos afegit.
Les portes són inútils.
-
XIV
N’hi ha prou amb la terra i el sol.
La resta són miratges.
-
XV
Fins al punt que l’únic que fas és veure-ho.
Aquest és el gran avantatge: que és l’única cosa que vols de debò.
-
XVI
No busquis.
Hi ha fils pertot arreu. Tothom.
-
XVII
És com una àguila.
No t’arrauleixis. Aquest no és el lloc.
-
XVIII
Deixes en tot el teu so.
Aquesta boira no hi és. No ho ets.
-
XIX
No és tampoc el que jo et digui. Veure créixer la muntanya.
Sou molt més grans i petits.
-
XX
El llenguatge és només un vincle més.
-
XXI
Està sempre preparat. No hi ha cap màquina.
Et fas diferent i és per això que estàs malalt.
-
XXII
És el lloc d’on véns.
El desert és un símbol.
No és necessari que els altres ho vegin.
-
XXIII
No hi ha culpes. Ets tu que ho recargoles.
No vulguis que tot tingui el teu nom.
-
XXIV
L’autèntic triomf és transcendir.
Hi ha un ull per a cada cosa.
-
XXV
Sense forma. Sense límits.
Ets tu qui decideix.
-
XXVI
Trencar-ho com un gerro.
De cop.
-
XXVII
Deixar d’existir és un concepte.
No tinguis por de què pensin els altres.
-
XXVIII
No moguis els ulls.
Aprofita-ho.
-
XXIX
Ho faràs a poc a poc. No et limitis.
No ho vulguis dominar.
-
XXX
Sobretot, no hi busquis el sentit.
-
XXXI
A mig camí t’adones que no n’hi ha, de camí,
que la jungla és immensa.
-
XXXII
Es treballa amb el que es té.
L’home savi és el que estima els seus defectes.
-
XXXIII
Hi ha una serp. Una font a l’obaga.
A casa ja tens el que fa falta.
-
XXXIV
No interpreteu: viviu.
Per buscar cal obrir les comportes de dintre.
-
XXXV
El fang és una idea que te’n fas.
-
XXXVI
No és necessari recompondre-ho. No esperis que surti. No vulguis avançar. No et preguntis. No hi ha avenç en el camí.
Tot això és una metàfora.
-
XXXVII
Això és el que vindrà: que no sabràs com explicar-ho.
-
XXXVIII
Ets jo en el moment que m’estimes de debò.
Estimar de debò és deixar-se caure.
-
XXXIX
No aconsegueixes res de res.
Aconseguir no és la manera.
-
XL
El que és important és que ho facis per als altres.
No t’omples de la llum. La llum no hi és de la manera com et penses.
-
XLI
Deixa de subjectar la veritat. Com esperar que et diguin la clau de tot.
Comença a admetre que tot això no existeix.
No hi ha res que existeixi.
Existir és una qüestió de relació.
-
XLII
Però és igual el que et digui.
Què sents?
-
XLIII
Deixar de subjectar.
-
XLIV
Treu-te del cap qualsevol idea que tinguis de mi.
-
XLV
Estigues atent a les fulles que es mouen. El vent. Fes-te un amb el vent i les fulles.
Quan et desfàs de les idees fas lloc a la visió.
-
XLVI
Qualsevol cosa que facis és la manera.
No et pensis que ets tan especial.
-
XLVII
Aquesta cosa que sents.
Enfonsa-t’hi sense mesura.
-
XLVIII
L’autenticitat no pot ser una cosa fabricada.
-
XLIX
Sense aquests moviments és impossible.
-
L
No visquis al peu de la lletra.
-
LI
Primer ets un ocell, després ets un lleó, després ets una planta.
Primer ets una muntanya.
Després ets l’oceà.
-
LII
No ho veus, que tot això són rucades?
No t’hi agafis tan fort.
-
LIII
Si el que vols és sortir, no ho faràs.
Primer has de veure que no hi ha frontera.
-
LIV
Que et sorprengui.
Que et deixi completament despullat.
-
LV
Tantes coses que han passat i tu no ho saps o et negues a saber-ho.
Viure hauria de ser comprometre’t a viure.
-
LVI
Tot això, si t’ho prenen, no ho trobaràs a faltar.
-
LVII
No sóc extremista. Al contrari.
L’extremista és el que necessita sentir-se al centre.
-
LVIII
No t’aturis.
És impossible aturar-se.
-
LIX
Cada dia hauràs d’enderrocar
els magnífics projectes del dia abans.
-
LX
I la confiança.
