You are currently browsing the tag archive for the ‘Lluís Maria Xirinacs’ tag.
-
Cada amic és omplert de l’únic amor de l’únic Amat. L’amor no minva ni que siguin molts els qui el rebin. I el cabal d’amor, en cada Amic, el fornia felicitat mental, síntesi de llum i ombres, i felicitat real, síntesi de tribulacions i plaers.
L’amor de l’Amat és de tal naturalesa que no disminueix quan omple el cor en molts Amics. És tot sencer en cada Amic. I aquest amor dóna la vera ciència de l’Amic, més enllà de llum i tenebres, i la vera felicitat, més enllà de joia i dolor, que se’n deriven.
Lluís Maria Xirinacs, Dietari final
-
-
Quan llegeixes una cosa i trobes que allò et convenç, para de llegir i posa’t a fer-ho; un cop fet, continua llegint. Això és el contrari del que fem contínuament tots. Rebem mil seduccions de coses importants, que ens convencen i que ens toquen el cor, però anem saltant d’una a una altra sense fer res. Al final ho sabem tot i no fem res.
Lluís Maria Xirinacs, La Noviolència (Abadia Editors, 2009)
