“Llegeix-me el cos…”, poema inèdit de Maria-Antònia Massanet

– Anomena’m nom Mireia Vidal-Conte . llegeix-me el cos. Tradueix-te’l a un llenguatge que et sigui intel·ligible. Arravata’m les estelles dels dubtes que em poblen el viu de les ungles. Desarrela la quotidianitat d’aquestes mans que et miren i trasplanta-la a paratges on s’advingui la revelació de l’instant. Distorsiona’m ritme i batec empremta i miratge.

“L’ossut desig”, de Maria Antònia Massanet

– l’ossut desig esberlat el mur de contenció clivellat l’escut de resistència atàvica queda a la vista l’ossut desig que lentament s’encarna. Ja no resta sinó una muda i aparent barrera d’aïllament dels cossos que traspasses per adherir-te a la carn foc viu i tremolós que golut et rep llar amansida com després de la