“Diuen que és una terra…”, poema inèdit

000

Diuen que és una terra

voltada de xiprers

com homes isolats

que encadenen el vent

al llarg del mur.

ooo

S’estén, aquesta terra, diuen,

per molts quilòmetres de sorra i sol

i s’hi senten els crits

de les pedres del mur

i els xiprers abatuts,

engabiats

per la fermesa de la llum.

000

I al centre hi ha una font

que raja sempre,

encativada de la llum.

El camí no hi arriba.

000

ooooooLaia Noguera i Clofent

oooo