Memoria ez galtzeko oharrak (2)

Zabalik utzi nuen bart logelako leihoa
eta piztia bat sartu zen.
Aireari usnaka zebilen:
uste dut igarri ninduela izara artean kuzkurtuta.
Ez zekien biluzik nengoena, bere zain,
ezta bere izena nekienik ere.
Animalia ugaztuna zen,
burusoildua,
bularrean bilo gutxikoa,
ipurdi irtenekoa,
begiak kilometroz eta loguraz beterik
eta tabako, kresal eta ogitarteko hotzen nahastea
ahoan.

Adurra erori zitzaion alfonbra gainera,
eta infernuko itsasoen moduan
hasi zen zorua txinpartaka.
Alboetara behatu zuen,
eta lokatzezko hilobi baten moduan
desitxuratu ziren hormak.
Bizkarrean egin zuen hazka,
eta nire bularrak puztu egin ziren
mundua udaberrian ohi den legez.

Egia diot.

 

Notes per conservar la memòria (2)

Ahir a la nit vaig deixar oberta la finestra de l’habitació
i va entrar una bèstia salvatge.
Flairava l’aire:
em sembla que em va endevinar arraulida entre els llençols.
No sabia que estava despullada, esperant-lo,
ni que coneixia el seu nom.
Era un animal mamífer,
una mica calb,
de poc pèl al pit
i cul rodó,
amb els ulls saturats de quilòmetres i son
i un regust de tabac, salnitre i entrepans
a la boca.

Li va caure una bava a l’estora
i el terra va començar a espurnejar
com els mars de l’infern.
Va mirar a banda i banda
i les parets es van desfigurar
com una tomba de fang.
Es va gratar l’esquena
i els meus pits es van inflar
com sol fer-ho el món en primavera.

Dic la veritat.

Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera,
apareguda a Caràcters, 69 (2014).

cartell calella

Què ho fa, que tu i jo siguem diferents?
I que el meu rostre canviï cada dia?
Que cada segon tingui un color tan estrany,
que cada objecte tingui una música concreta,
que cada mica de pols, cada petita, minúscula partícula
de pèl o de pols, siguin irrepetibles?
Què ho fa, que els àtoms siguin immensament buits
i a nosaltres la matèria ens sembli sòlida?
Que els records no siguin més que pensaments presents,
que els projectes no siguin més que pensament presents,
i tanmateix creguem en un temps lineal?
Què ho fa, que visquem com si no haguéssim de morir?
I com si fóssim sols a l’univers?

Join 30 other followers

Arxiu

agost 2015
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 30 other followers

%d bloggers like this: