I

Les fulles es desplomen dolces,
perseverants sobre el sòl.
La càlida mel del comiat,
que decau vora el tronc.
Així és casa meva,
l’arrel del meu cognom.
És la superba cançó
del torrent que baixa,
l’ametlla vestida, per desvestir,
la fredor dels colors de la terra ferma.
I el soroll de la pedra, dins el molí.

Sònia C. Ignés

Més informació sobre l’autora aquí aquí.

DIVENDRES 2 D’OCTUBRE A LES 9 DE LA NIT
País petit

Amb Miren Agur Meabe, Estíbaliz Espinosa i Laia Noguera,
i l’acompanyament de Santi Careta a la guitarra

Refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença
c/ del Canonge Montanyà, s/n

Una poeta basca, una poeta gallega i una poeta catalana ens diran
els seus poemes, acompanyades pel guitarrista Santi Careta.
Tres mirades, tres llengües i un mateix país poètic.

Dins del cicle Tocats de Lletra.

ESKAERA HITZEI

Ez utzi, hitzak, lurretik urrundu nadin,
ganaduaren hatsetik, txibiaren odoletik.

Zuen orin margotuak limurtu baninduen,
xaloak zuek, nire lehen sostenaren loretxoa bezain.

Ez onetsi, hitzak, historiaz ahaztu nadin,
ideiaren logalduaz, fedearen giltzatxoaz.

Zuen hatz ugariek zirri egin bazidaten luzaro,
nire bendak egosiz zuen eltze espresean.

Ez onartu, hitzak, nire gorputza aipa ez dezadan,
haren lege aldakorrak, haren gainbehera zuhurra.

Bidarteak asko izan arren garraiatu banauzue,
kakalardoak pasteltxo ofizialaren zamaren azpian.

Ez zilegitu, hitzak, ofizio hau albora dezadan,
nahiz eta gordinak jo, nahiz eta onurak jan.

Azken obuluaren egunetik beste bat ari naiz bilakatzen.
Hitzok, ez nazazue bahitu Renoir zaharraren ezein eszenatan.

DEMANO A LES PARAULES

No permeteu, paraules, que m’allunyi de la terra,
de l’alè de les vaques, de la sang de la sípia.

Si em vau seduir amb la vostra piga pintada,
innocents com la floreta dels meus primers sostenidors.

No consentiu, paraules, que m’oblidi de la història,
de l’insomni de la idea, de la claueta de la fe.

Si els vostres dits abundants em grapejaren llargament,
coent-me les benes a la vostra olla de pressió.

No accepteu, paraules, que no parli del meu cos,
de les seves normes variables, del seu savi declinar.

Si em vau traginar malgrat les cruïlles,
escarabats sota el pes del seu pastisset oficial.

No admeteu, paraules, que m’aparti d’aquest ofici,
encara que em colpegi la cruesa o em devori la comoditat.

Des que vaig ovular per última vegada m’estic convertint en una altra.
No em retingueu, paraules, en cap escena del vell Renoir.

Miren Agur Meabe, inèdit

Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera, 2015

Join 39 other followers

Arxiu

Agost 2016
M T W T F S S
« jul    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 39 other followers

%d bloggers like this: