o

A Charles Simic

Tot el que has viscut ho saben per altres fonts.
No pots oferir la novetat: la pintura
salta, els fluorescents pampalluguen, es fon la taula
a l’oficina vella que ningú no gosa
endreçar. Allò nou és purpurina entre els dits
quan més triguis a tirar-la més es compacta
i així, de cop, deixes de pensar que la tens.
Hem de celebrar alguna festa? Irreals
dissimulen; sota el nas se’ls escapa el riure
que projecten a l’ombra inexistent del terra
notes com sua la mà i pressiones més fort.
El problema és no recordar per què has vingut.
Un moviment en fals, i del palmell cauen fòssils
de tots el colors, se’n desprenen com escates
que encatifen les rajoles lentament porpra.
Se’t fa estrany, aquí a les fosques, sentir les passes.

Anuncis