La certesa d’allò que ho inicia,
ocre, vermell, infinit.
A poc a poc he caminat
fins a arribar.
Els meus peus i jo mateix,
difuminats.
El desert era un miracle
i el tot incomprensible,
punyent com un desig.

*   *   *

To be certain of how it begins
ochre, red, infinite.
Slowly I walked
until I arrived.
My feet and I, myself,
blurred.
The desert was a miracle,
its whole incomprehensible,
intense as a desire.

(Traducció de Montserrat Abelló)

Advertisements