He tingut l’espelma al cap tota la nit. Tota la nit amb el dolor que se’m desfeia. Tota la nit difuminat. Aleshores he sortit a caminar i em trobo els arbres i les pedres, amb les enormitats dels seus cossos que em miraven. He sortit a caminar amb el dimoni embardissat a dintre meu. Sapigueu que les pedres no em parlen ni hi parlo. El que faig és escoltar. I elles escolten també. Tot el que fan és escoltar. He tingut l’espelma al cap tota la nit. Tota la nit amb el dolor que se’m desfeia. Tota la nit difuminat. Aleshores he sortit a caminar i m’he adonat que estava sol. Llavors em moro sol i me’n vaig com una serp amb el cap sostingut per una espelma i és així com he tornat a somiar que les pedres no parlaven. Les pedres, el dimoni, tots els cossos que carrego callem i ens deixem estimbar. El cosmos ens subjecta i se’n fot, de tot plegat. Se’n fot completament. Després arriba en Joh i s’estira al meu costat. Ens allargàvem lentament fins que ens hem assemblat tantíssim a la serp que la molsa ens caminava per damunt. Aleshores en Joh m’ha tocat el dimoni i m’ha confessat el seu nom. He repetit el seu nom i el dimoni ha rigut d’una manera tan immensa que la molsa cremava a sobre nostre. Sapigueu que ni en Joh ni ningú no ha parlat, que només escoltàvem.

Anuncis