AVUI SERÀS AMB MI AL PARADÍS
del poema. Amb tots els expulsats
que ens encaren a la vida, com la sang
pinta jardins de falguera sobre el blanc
pur d’un llot de dentifrici. Neteja bé
el raspall, escup, esbandeix la mà del pare
que aixeca el teu cadàver sobre els caps
d’aquesta multitud. Per ell seràs el déu
que crida per què m’has abandonat, amb gust
de clor a la boca i bracejant sense suro
a la piscina. L’aigua abraça els pinzells,
s’impregna de l’ànima dels teus esbossos
de camins. Ara, descalçant-se, entrarà
per ofegar-se amb tu al lloc sagrat
que deien que està escrit al poema.

Del llibre Natural delit (Port de Pollença: Edicions del Salobre, 2010)

Anuncis