Entra Arlequí,
que és un déu, com si diguéssim.
Entra Brossa amb un aire de poeta
de l’experiència.
Entra Arlequí amb un molinet de cafè.
Entra Brossa i l’assenyala.

Arlequí es treu el barret d’Arlequí
i se li veu una calba molt lluent,
després es treu la calba
i se li veu un manyoc de cabells,
i es treu el manyoc i se li veu
un barret d’Arlequí.

Se sent una veu que pronuncia
“Joan Ponç”,
i repeteix les síl·labes:
“Ju, an, ponts”,
i afegeix: “Marilipú! Tatrutalà!
Virí, viró! Punyè, tatà!”.

Arlequí s’adona que tenia
la bragueta descordada.

“Marilipú! Tatrutalà!”.

Entra Brossa i després
entra Brossa i torna a entrar.

Anuncis