Fotografia d’Oriol Segon

VOLIA ARREGLAR-HO. Feia tant que ho esperava.
Però havia perdut el temps i el camí
i tot se m’havia descompost a poc a poc,
com el sol entre la boira o les petges
de matí d’hivern entre els arbres o la nit
que vaig tastar per primer cop la immensa
buidor de no saber com em deia. No
recordava l’encàrrec, per què se’m trencava
la mirada cap endins, si mai hi havia
hagut un sentit. I no ho volia veure. No
podia. De què em servia, tot allò. De què
podria servir-me, si, de fet, no era capaç
de saber per què necessitava arreglar-ho
amb tanta urgència, per què, si és possible,
per què ho havia fet. Feia tant que ho esperava.

Anuncis