I

Hi ha dos homes: l’home infern i l’home gerro.
I hi ha l’home que no és res.

II

Es treballa i es menja per distreure’s.
Ferir no ha estat mai necessari.

III

És una casa que no té parets.
No vas a fora: vas a dintre. No vas enlloc: només et quedes.

IV

Tot és igual: ets tu que ho veus sòlid o líquid. El concepte és un imant.
La teva mà és una muntanya.

V

Les coses són dolces si t’alces per veure-ho. Només per veure-ho.
Per contemplar-ho i callar.

VI

Aprendre a donar i a saber que allò que t’enganxa no hi és.
Que ets molt més alt que tot això.

VII

Tot els altres col·laboren a portar-t’hi.

VIII

No es tracta d’arribar-hi.
Si no ho vols, no ho diguis amb les seves paraules.
No et posis el seu nom.

IX

Veus només allò que veus, mentre ho miris d’aquesta manera.
No hi ha resultats.

X

El sublim és diferent.
És en vosaltres, en cada cosa petitíssima.

XI

La font raja sempre.
Extraviar-se és un lloc i tu ja hi ets.

XII

La mort, el dolor, la saviesa, les ombres, els arbres.
El pa.

XIII

Cal treure’s el cos afegit.
Les portes són inútils.

XIV

N’hi ha prou amb la terra i el sol.
La resta són miratges.

XV

Fins al punt que l’únic que fas és veure-ho.
Aquest és el gran avantatge: que és l’única cosa que vols de debò.

XVI

No busquis.
Hi ha fils pertot arreu. Tothom.

XVII

És com una àguila.
No t’arrauleixis. Aquest no és el lloc.

XVIII

Deixes en tot el teu so.
Aquesta boira no hi és. No ho ets.

XIX

No és tampoc el que jo et digui. Veure créixer la muntanya.
Sou molt més grans i petits.

XX

El llenguatge és només un vincle més.

XXI

Està sempre preparat. No hi ha cap màquina.
Et fas diferent i és per això que estàs malalt.

XXII

És el lloc d’on véns.
El desert és un símbol.
No és necessari que els altres ho vegin.

XXIII

No hi ha culpes. Ets tu que ho recargoles.
No vulguis que tot tingui el teu nom.

XXIV

L’autèntic triomf és transcendir.
Hi ha un ull per a cada cosa.

XXV

Sense forma. Sense límits.
Ets tu qui decideix.

XXVI

Trencar-ho com un gerro.
De cop.

XXVII

Deixar d’existir és un concepte.
No tinguis por de què pensin els altres.

XXVIII

No moguis els ulls.
Aprofita-ho.

XXIX

Ho faràs a poc a poc. No et limitis.
No ho vulguis dominar.

XXX

Sobretot, no hi busquis el sentit.

XXXI

A mig camí t’adones que no n’hi ha, de camí,
que la jungla és immensa.

XXXII

Es treballa amb el que es té.
L’home savi és el que estima els seus defectes.

XXXIII

Hi ha una serp. Una font a l’obaga.
A casa ja tens el que fa falta.

XXXIV

No interpreteu: viviu.
Per buscar cal obrir les comportes de dintre.

XXXV

El fang és una idea que te’n fas.

XXXVI

No és necessari recompondre-ho. No esperis que surti. No vulguis avançar. No et preguntis. No hi ha avenç en el camí.
Tot això és una metàfora.

XXXVII

Això és el que vindrà: que no sabràs com explicar-ho.

XXXVIII

Ets jo en el moment que m’estimes de debò.
Estimar de debò és deixar-se caure.

XXXIX

No aconsegueixes res de res.
Aconseguir no és la manera.

XL

El que és important és que ho facis per als altres.
No t’omples de la llum. La llum no hi és de la manera com et penses.

XLI

Deixa de subjectar la veritat. Com esperar que et diguin la clau de tot.
Comença a admetre que tot això no existeix.
No hi ha res que existeixi.
Existir és una qüestió de relació.

XLII

Però és igual el que et digui.
Què sents?

XLIII

Deixar de subjectar.

XLIV

Treu-te del cap qualsevol idea que tinguis de mi.

XLV

Estigues atent a les fulles que es mouen. El vent. Fes-te un amb el vent i les fulles.
Quan et desfàs de les idees fas lloc a la visió.

XLVI

Qualsevol cosa que facis és la manera.
No et pensis que ets tan especial.

XLVII

Aquesta cosa que sents.
Enfonsa-t’hi sense mesura.

XLVIII

L’autenticitat no pot ser una cosa fabricada.

XLIX

Sense aquests moviments és impossible.

L

No visquis al peu de la lletra.

LI

Primer ets un ocell, després ets un lleó, després ets una planta.
Primer ets una muntanya.
Després ets l’oceà.

LII

No ho veus, que tot això són rucades?
No t’hi agafis tan fort.

LIII

Si el que vols és sortir, no ho faràs.
Primer has de veure que no hi ha frontera.

LIV

Que et sorprengui.
Que et deixi completament despullat.

LV

Tantes coses que han passat i tu no ho saps o et negues a saber-ho.
Viure hauria de ser comprometre’t a viure.

LVI

Tot això, si t’ho prenen, no ho trobaràs a faltar.

LVII

No sóc extremista. Al contrari.
L’extremista és el que necessita sentir-se al centre.

LVIII

No t’aturis.
És impossible aturar-se.

LIX

Cada dia hauràs d’enderrocar
els magnífics projectes del dia abans.

LX

I la confiança.

Anuncis