“El que em fa a mi no és el que tinc, el que em fa és el que sóc, el que estimo, les raons de la meva vida… El que dono és el que em fa, no el que tinc. Com més dono, més tinc perquè sóc més. Com més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys…” Després d’escoltar-lo amb atenció intento fer-li veure la dificultat per seguir aquest comportament enmig d’un món on els missatges consumistes ens envaeixen pertot arreu. Són paraules que em semblen plenes de sentit quan les escoltes en aquest ambient [al Brasil], però que em sonen utòpiques si m’imagino a Barcelona. “Jo no vull dir que tothom sigui frare. El que passa és que la gent actua com si digués jo no sóc jo, sóc les meves coses. És el contrari del que deia Ortega y Gasset: jo sóc jo i la meva circumstància. Per alguns primer són les seves coses i després ells. Jo sóc només un penja-robes de coses… Em sembla que la humanitat s’està frivolitzant molt. El consumisme consumeix la dignitat humana.”

Francesc Escribano, Descalç sobre terra vermella. Vida del bisbe Pere Casadàliga (Barcelona: Edicions 62, 2001)

Anuncis