DE PASTANAGUES I PUCES…

Davant dels últims esdeveniments al voltant dels indignats i les acampades, el problema principal consisteix en el plantejament erroni dels nostres objectius. Què pretenem guanyar el catalans amb aquestes protestes i acampades dintre del sistema polític d’Espanya?

Quan veig aquesta gent jove i entusiasta a les places i acampades demanant no se sap què, llançant crits i malediccions a l’engolidor buit d’Espanya que en cap moment voldrà sentir-les, penso que no és aquest el camí que han d’emprar els catalans. Aquest camí és anar en cercles, el camí del ruc que va darrere de la pastanaga inaccessible a les mans de polítics espanyols. Continuar aquest camí és anar enlloc. Continuant així avui de nou apostem per l’espanyolisme que s’aprofita dels nostres esforços i entusiasme.

No hem de deixar-nos enganyar. Amb aquestes acampades intenten “treure vapor” als catalans; amb aquests “indignats” i “democracia real ya” diluïdes dintre de la sopa de les espanyes, han substituït “el català emprenyat”.

Quan sento a les places d’Espanya les proclamacions de solidaritat amb els pobles de Palestina o de Sàhara Occidental o crits de “Tibet lliure!”, etc., jo crido “Catalunya lliure!” i que ningú no em vingui a dir res en contra, perquè el poble català també té TOT el dret de ser lliure.

Al meu modest parer la primera cosa en què hem de pensar és en la independència de Catalunya i, com a casa pròpia, una vegada lliures, fer-hi un gran dissabte. Aquí, a la nostra llar, ja sabrem com endreçar les coses. Aquí tindrem tots els nostres problemes més visibles i a l’abast de la mà per poder resoldre’ls, per agafar la granera i treure tota la porqueria i brutícia de tots els racons.

És més fàcil ordenar la casa petita on ets l’amo que no pas una gran casassa que comparteixes amb molts d’altres, on ni en el teu propi cubiculum no pots sentir-te com a casa. La gran casassa aquesta està plena de paràsits: escarabats polítics i puces reials. Aquesta casassa trontolla i té goteres a dojo, però l’amo d’aquesta casassa no està disposat a arreglar les coses i els problemes existents, sinó que cobra de nosaltres un elevat lloguer, tant en desgast emocional i cultural com econòmic, que cada vegada se’ns fa més impossible.

El primer manifest i principal plantejament de la plaça de Catalunya ha de ser INDEPENDÈNCIA PER A CATALUNYA JA!!!! Autèntica i vertadera i sense aquests tripijocs de “real-reial”.

I a la Catalunya lliure ja veurem què hem de plantejar i com, ja tindrem prou feina per organitzar el nostre país de la manera més justa.

Andríi Antonovskyi

Anuncis