.

ANTICIPACIÓ

La mort em va sorprendre als setze anys.
Una nit, era estiu. No és que em morís aquell dia,
però va ser aquell dia que vaig descobrir que moriria.
Mai més no ho he sabut com aleshores:
fins a l’últim verd de la fulla de l’àlber
que s’inclinava cap a l’únic tronc sense llum de fanal.
Fins a la punxa de vidre més menuda
del fanal ferit per una pedra.

ANTICIPACIÓN

La muerte me sorprendió a los dieciséis años.
Una noche, en verano. Acaso no muriera ese día,
pero ese día descubrí que moriría.
Nunca más lo he vuelto a saber como entonces:
hasta el último verde de la hoja del álamo
que se inclinaba hacia el único tronco sin luz de farola.
Hasta la esquirla de vidrio más diminuta
de la farola herida por una piedra.

(Traducció de Rosa Lentini)

ANTICIPATION

La mort m’a surprise à seize ans.
Par une nuit d’été. Ce n’est pas que ce jour-là je sois morte,
mais c’est le jour où j’ai découvert que je mourrais un jour.
Jamais plus je ne l’ai autant su qu’alors :
jusqu’au dernier vert de la feuille du peuplier
qui se penchait vers le seul tronc sans lumière de reverbère.
Jusqu’à la plus petite pointe de verre
du réverbère blessé par une pierre.

(Traducció de François-Michel Durazzo)

Del llibre On no sabem (Ed. 3i4, premi Octubre 2010).

Anuncis