Els ulls a la pedra, rèplica de res,
com llim rogenc que aviva l’ànima,
retina endins.

El pes del cos, llavors,
es fa figura i forma,
llavi i cor.

A dalt, altres ulls em miren,
com comportes de cel
o cóms de llum.

Uns ulls com els nostres.
Tothora com els nostres.
Però sense parpelleig.

Del llibre Estiula (Barcelona: Labreu edicions, 2011)

Gent, paisatges i mots (2011), de Benet Rossell. 29,5 x 21 cm. Tinta xinesa sobre paper

Anuncis