L’estimat País Valencià

L’ha publicat Edicions 62

Vet aquí uns poemes, acompanyats d’unes magnífiques il·lustracions de Quim Moya

N’estic molt agraïda

Estic a punt de travessar-lo.
El cos obert, el cos tancat.
El llit desfet i el sol.
L’olor que m’arriba de fora.
He vist el llindar.

Il·lustració de Quim Moya

.

Tinc el cor d’euga prenyada.
Reconec cada fragment
d’aquesta terra.
Els núvols són un pit
i sóc en tot.

L’espai es vincla,
com l’arbre que ofereix, esbatanat.
Es deixa caure la llavor.

Il·lustració de Quim Moya


No hi ha ritme.

El dubte, la muntanya no té cos:
jo i jo que no sóc jo.
Hi ha miralls a tot arreu,
el somni de dintre i el de fora.

No esperis.
No hi ha missatge.


És el terreny.
És obrir-lo,
buidar-lo,
permetre’l.

Il·lustració de Quim Moya

Anuncis