Llençar-me als meus lleons.

Polvoritzar-me per fer-ne pigment i pintar quadres de llunes estagnants i bèsties lluminoses els quals amb el temps s’allunyaran de l’òrbita paterna i a poc a poc es dipositaran cadascun a la seva branca del bosc de l’enllà i espolsaran les ales i després les plegaran polidament i cantaran tots a la vegada les profundes vibracions de la buidor, cadascun la seva, irrepetible, com campanes petites i grosses i esquerdades, i, si algú sent el conjunt de tots plegats des de l’ençà, tal vegada pensarà que li recorda aquella ombra sense títol, perquè mai no en va tenir, que caminava pel camí de les estaques, cap a ponent, amb un bastó, descamisat i amb una gepa més grossa que el seu cap, sense esperança, sota un cel ple de signes i respostes.

Perquè l’infern sóc jo.

Gravat de Mercè Galí

Anuncis