EL LLOC

Tot torna a lloc.
La gropa, l’anyell, la nevada de l’hivernacle,
l’altre jo d’un vívid espai paral·lel,
els plàtans dels homínids,
les plagues, els miracles i la llum de les albades.
Ningú no en sap el perquè,
però tot torna a lloc
i es fa dolorós en un nou recomençar
que mai cauteritza ferides,
com el ciclop que veié esbombat el seu temple
i l’amant que es regira en talaies d’ivori,
les engrunes invisibles d’estels erràtics al cor de Sant Llorenç
o l’aire díscol del darrer comiat.
Tot torna a lloc.
El meteorit, l’amor tàcit, les disputes,
l’entremès d’una funció dolenta,
l’aire gèlid del nord, els coloms i les bombolles.
Tot torna a lloc,
tumult dispers en un instant de recapte,
gangrena d’allò que mai vam poder ser,
lívid comiat de la petja repetida
en un recompte d’alens.
Tot torna a lloc,
però nosaltres ja no hi som.

Esteve Plantada

Anuncis