VI

La forma de la natura és un instant de decisió.
Tu viu alegre encara que observis la injustícia,
comparteix el teu temps amb la gent aciençada,
que el teu cos només és sorra i vent, sang i pols.

XXXVI

La terra que el caminant, indiferent, trepitja
fou la mà d’una jove, el bell rostre de l’amant.
I els maons que veiem a la terrassa del palau
foren els dits d’un ministre, el cap d’algun soldà.

LX

Quan érem petits, freqüentàrem un quant temps els mestres.
I després vam ser mestres i ens sentírem satisfets.
Al final de la història mira què ens ha quedat:
tal com l’aigua brollàrem, i com el vent hem partit.

Omar Khayyam, Quartetes (Martorell: Adesiara Editorial, 2010)
Traducció del persa d’Àlex Queraltó Bartrés

Anuncis