DE CARA AL VENT

La tramuntana t’ha guiat pels carrers freds de la ciutat.
Tremoles.
Recordes aqueixes xicolates calentes que bevies, petit,
al bar, amb l’àvia.
Mescla de fums, amalgama de gustos.
T’emmiralles en la finestra.
Donaries la teua casa per una bona xicolata i un cigarret.
A fora, però, continues traginant la teua vida en la motxilla,
a l’esquena.
Dut per la ventada, encara no saps on acabaràs.
En algun refugi on no ressona el vent,
amagat d’aqueix nin que devorava
la seua tassa de xicolata.

Nicolau Caveribère

Anuncis