L’ILLA MISTERIOSA

El més enllà fa un pacte insòlit amb la banyera
aquests dies de xafogor imperant se m’apareix
però no ajuda a obtenir resultats consoladors.
Distribueixo la pèrdua de forma proporcionada
amb les mans ensabonades i el cap despert
l’evolució arriba com una filtració per protegir
l’essència d’un canvi. A la gespa retòrica
pasturen els condicionants entre les normes fixes,
quan l’electricitat de les vies mortes, amb el xampú
anticaspa, torba la programació càustica
de la fricció, però sembla que sí, que tornaré
a entendre les vibracions, res no em salva
de patir les conseqüències, el misteri passa a
unes altres mans, així, immergit a la banyera
em palpo els pectorals el mapa del fons marí,
algues blanques i negres, on s’amaga la fauna
epidèrmica al ritme dels corrents abissals,
les carreteres dels submarinistes que cerquen
en el substrat mentre van i tornen, una mica més,
i el baix ventre creix com un volcà moradenc
disposat a superar els límits de l’illa misteriosa.
Jordi Valls
Anuncis