You are currently browsing the monthly archive for Desembre 2012.

PRÍNCEP DE PERTOT, REINA D’ABSOLUT

Tornar a Regió
del laberint constel·lar
untat de profecies,
de prodigioses baves
vulvars.

Els meus braços etílics,
de resina,
aferrats a la incorrupció del teu sentit:
signifiques protecció, la calentor que batega,
cuixes pregàries, el panxut ventre de la matriarca apoteòsica,
el cony demencial del Triomf.
Tantes vegades he nascut gràcies a tu i al teu empènyer
i totes conquerint el més ací i el més enllà.

Amb ànima de vencedor
inauguro aquest país anomenat Afany que representes
tot llegant, al meu pas, en honor teu,
un rastre compulsiu
d’apogeus
i clímaxs.

Jaume C. Pons Alorda

Anuncis

Pensava que un fill és sempre un esqueix del teu cor capaç de viure, i créixer, i brostar pel seu compte. És, talment un tany de roser, una sarment de parra, o un brot de llorer capaços d’aferrar lluny de la soca.

GABRIEL JANER MANILA

L’amour n’a pas peur de la peur qui est dans l’amour.

HÉLÈNE CIXOUS

LA FLOR DE DINS

No hi ha conjur.
Només el cos
tan ple de pell,
tan ple de pells,
tan ple de l’altre.
No hi ha conjur:
és una tarda.
La tarda nostra
amb tot obert
fins a l’estrella:
la tarda al vent,
la tarda a terra.

No hi ha miracle.
Només un tany
de rosa endins
que se’ns escapa
i que no tant.
No hi ha miracle:
és una flor.
La flor infinita
amb la flor eterna
i tant se val:
la flor de dins,
la flor més seva.

No hi ha després.
Només els dits
damunt la panxa
i que ara vinc,
que ara t’escolto.
No hi ha després:
és el delit.
L’ànima solta
i els sentits que
s’arremolinen:
delit de món,
delit de néixer.

Blanca Llum
agost 2012

Aquesta tarda en lloc de no ser,
en lloc d’un temps sense paraula
quan trenca la llum damunt meu;
aquesta tarda en lloc del no-res,
tan èbria d’enrunar-se i escriure’s
al revers dels teus dibuixos
o al llom d’una aigua obscura
i desordenada. Aquesta tarda
que s’agita en els mordents
de la pell, que t’assaja unes ales
per al buit, que crema en noms
impacients i em desterra de tu,
que m’anul·la en tu, que respira
en el zenit d’una sembra de llum
indiferent i que ara ens encara
a aquest no ser de les ales,
a l’etern no ser d’una pell,
al cel de la meva paraula
que descriu, sola, inexacta,
aquesta tarda en què oblidem
que som si alhora ens extingim.

Joan Duran

(333)
Melancolía.
La noche trae nombres
que no merezco.

(335)
Casi nostalgia.
La noche ofrece brazos
que aún recuerdo.

Joan de la Vega
Del llibre 365 haikús y un jisey (Rúbrica editorial, 2012)

La pluja s’ha endut
una part de tu
que de tan endins no veia.

Baixa pel riu,
s’incorpora al canal
i torna al mar d’on va sortir.

Biel Barnils i Carrera

totes les coses tenen el seu nom
i cada nom és una ombra:
40 graus i un desig que tentineja
i, al capdavall, s’apaga. tot es demostra amb fets.
te’ls demanaran a cada cantonada, els fets,
i a corre-cuita trauràs alguna escorrialla
de la butxaca dels pantalons. els fets,
sempre els fets, i jo no he tingut res més
que el bleix o, potser, a tot estirar,
la solitud. no els he cercat mai, els fets.
tu sempre me’ls demanaves:
-Ni els noms encerto ara mateix.
sóc capaç de ser un riu i no tindré
mai la cara molla: només suor. l’ombra
i el desig que s’apaga. fins l’ombra
mostra llavors el seu somriure inútil.
cares llargues i 40 graus que també
et buiden i et retornen a la terra.
al fons de tot. on no hi ha noms.

Eduard Escoffet
Del llibre gaire (Lleida: Pagès Editors, 2012)

CLARIANA

Sentir-me sola per ser-ne conscient, que a la vida només hi sóc per col·lisionar amb vosaltres, però mai fusionar-me, mai junts del tot, mai per sempre ens tindrem l’un a l’altre i mai res fins a la mort. Sentir-me lluny per ser conscient d’aquest no-lloc en el que visc, sense parets per decorar, que en uns dies ja hauré fugit, que en poques hores ja hauré marxat, i un altre cop cremar una casa i un altre cop canviar de nom i un altre cop fer les maletes i abandonar-vos quan es fa fosc. Sentir-me quieta per adonar-me que l’exili real és l’interior i que el cim és la base i que la muntanya que escalo és un cercle viciós, ple de pedres, ple de trampes, ple de talls per tot el cos. Sentir-me viva i tenir la certesa que quan torni d’on vaig marxar no em sentiré com a casa ni em sentiré com abans perquè les coses que ara visc sumen en totes direccions i és camp a través el camp de batalla i les fletxes arriben on acaba l’horitzó.

Anna Gual

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 60 other followers

Arxius

Desembre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.   gen. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
Anuncis
%d bloggers like this: