A PROPÒSIT DE LA COMÈDIA

Quan Dant baixa als inferns de la mà de Virgili es troba amb tots els horrors de la terra, però és quan Virgili fa el relleu a Beatriu que Dant s’eleva i comença a descriure amb un altre llenguatge més simbòlic i musical. A mesura que va pujant sota les directrius de la musa, el so de les esferes varia la tonalitat. “Il paradiso” s’ha de recitar amb diferents tons musicals, la música que avança amb els aguts a mesura que la llum es fa més intensa, més bella, més pura i més elevada, amb l’esquema heretat dels pitagòrics. Dant s’eleva mentre albira entre les gases ingràvides l’anar i venir de les calces de Beatriu.

Jordi Valls

Anuncis