r)

Ho han arrasat tot.

Les cartes d’amor amb lletra infantil,
les cendres de la nit, l’arc i la font,
les factures. Fins i tot, les ganes de cardar
dels gossos. Lliures. Camp a través.
Desafiadors.

La nena et mira directament als ulls.
Creua la via corrents.
Desapareix.

13)

Sempre he odiat Bart Simpson.
L’àrea comercial s’estén fins a l’horitzó
i hem de córrer: tanquen a les 9.
Ens falten bolquers,
olives i fuet.
Tornem. L’aparcament.
A la ràdio ha sonat, diuen,
la cantata 116 de Bach.

14)

Microbiologia de la pell: la llum que cau sobre els objectes mínims. Una exposició que reflecteix la fredor total. El zero absolut, escala de Kelvin. Ciutats lineals, carrers idèntics i un paraigua que goteja encara. Ell viu a l’edifici més lleig del món i no se’n lamenta. L’estètica es cou, definitivament, a Irkutsk.

98)

La mort no s’acosta, encara.
Com un xiulany, el vent,
enmig dels aures.
I nosaltres, capcots,
somorgollem la clau
al fons del riu.
Demà, però,
glaç i fred i boira.
La pista de patinatge
de Brueghel el Vell.

1095)

I així el desfici que retorna
per la ciutat condemnada.
Fluorescents, destrals,
ferreteries que amaguen
una clau anglesa que disserta
sobre castellers i platges.
Milers de gats lluents al mostrador.
El got de vi ranci a la bodega:
així ets tu, amor meu.
I el sol surt, però no escalfa.

720)

Trobar-te entre radiacions
interestel·lars. Enmig
de la claraboia, el basuco.
Som les restes d’un món
en descomposició.
La decadència ennegrida
com les nostres dents,
com el perfil que el maleït
bitxo se’ns ha menjat.
Sort que sempre ens quedaran
les tapes del bar-casino Seat.
El far de les teves calces esteses.
La mala llet del teu germà.

David Caño i Lluís Calvo
Del llibre Teresa la mòmia (Pont del Petroli, 2013)

Anuncis