Per contra, jo m’arruïno
a la mateixa taverna de sempre,
on ara, assegut a una taula,
llegeixo el diari i, instintivament,
miro sota meu i hi veig una mà.
Crido l’amo del local,
li ensenyo el fenomen,
i no el veu. Ningú no s’adona
de la mà. I de trascantó
aquesta desapareix. Esbalaït,
me’n vaig i, oh sorpresa!,
a la cantonada, incomprensiblement,
topo amb mi mateix.

Carles Hac Mor
Del llibre Dietari del pic de l’estiu
(Edicions 62, 2012)

Anuncis