com l’escuma i l’onada, nosaltres. et mire
al fons dels ulls i em reconec: lava
que habita al cor radiant del volcà.
contemple com creix un cirerer d’arboç
des del ventre humit de la terra. et respire
tota la llum per omplir-me els rius
de la pell d’espores de joia. voldria retenir
l’aigua ràpida i preciosa de l’instant,
però el temps on ens banyem és sempre un altre.
prompte arribarà l’hora encesa de la paraula
i aprendràs a dir-me
mare.

 

Christelle Enguix

 

Anuncis