El pla més profund al qual es pot arribar en la reinterpretació del llenguatge religiós es dóna quan la mateixa religió, en conjunt, es considera com un gènere literari, com un artefacte lingüístic per indicar el lloc on es dóna l’autèntica trobada amb Déu, més enllà de les estructures definides com a religioses. Aquest intent és el punt final de l’esforç hermenèutic, i aspira a situar exactament i sense cap possibilitat de distracció el lloc on podem trobar Déu: l’autèntica salvació o il·luminació no cal cercar-la principalment en exercicis específics de religiositat sinó en el cor de l’experiència del viure i del lliurament amorós als altres.

Ramon N. Nogués
Del llibre Déus, creences i neurones (Fragmenta Editorial, 2007)

Anuncis