I

Els cantells de la teranyina.
El microones, els fàrmacs.
Els sots dels carrers.
La verdura ecològica.

I totes les nostres desgràcies.
Jo mateixa. Tu mateix.

 

II

Està parlant a través de les espècies,
de Papasseit, el Canigó,
de la matèria inorgànica
o les vies de tren abandonades.

 

III

Hem hagut de netejar
tantes vegades
i torna a ploure
i torna a ploure.

Aquesta pluja que porta fang.

 

IV

Hem estat tan il·lusos.

 

V

No ens venen productes:
ens venen històries.

A les notícies, per exemple, venen
la por a la malaltia
i la necessitat del fàrmac.

 

VI

Hi ha un percentatge elevadíssim de corrupció
entre els dirigents d’aquest partit
polític que s’assembla tant
a una organització criminal.

 

VII

Uns criden democràcia!
Els altres criden democràcia!
Uns criden justícia!
Els altres criden justícia!
Uns criden llibertat!
Els altres criden llibertat!
Parlem de coses diferents.

 

VIII

O sigui
que la casa que s’ensorra…

 

IX

Em pregunto
si és que les coses estan mal repartides
o si ens confon necessitar-les.

 

X

Tenir un objectiu
ho mata tot.

 

XI

Vivim deshabitats:
l’amo de la casa
s’ha amagat sota el llit.
Mai no ha sabut que era ell
el legítim propietari
de si mateix.

 

X

Si és inevitable que tingui conseqüències…
Si és inevitable, que tingui conseqüències.

 

XI

Despertar la veritat és una tasca col·lectiva.

Anuncis