Què ho fa, que tu i jo siguem diferents?
I que el meu rostre canviï cada dia?
Que cada segon tingui un color tan estrany,
que cada objecte tingui una música concreta,
que cada mica de pols, cada petita, minúscula partícula
de pèl o de pols, siguin irrepetibles?
Què ho fa, que els àtoms siguin immensament buits
i a nosaltres la matèria ens sembli sòlida?
Que els records no siguin més que pensaments presents,
que els projectes no siguin més que pensament presents,
i tanmateix creguem en un temps lineal?
Què ho fa, que visquem com si no haguéssim de morir?
I com si fóssim sols a l’univers?

Anuncis