Perquè és cert que malvisc
devastada per dintre
i és cert que m’endevino
en un jardí meravellós.
Perquè viu dintre meu
una nena petita
que m’empeny perquè plora
i una intrèpida anciana
que conté l’univers.
I em sostinc tota jo,
el miracle i les cendres,
cicatrius i ferides,
el meu nom veritable,
les llavors de l’amor.
Perquè és cert que ho sóc tot.
I em pregunto per què
i em respon el silenci.
I em sostinc en la màgia
d’existir i no saber
ni qui sóc ni fins quan.
No sé dir-me res més.

Anuncis