Estimada Terra,
preciosa llar que ens acull
sigui quin sigui el nostre nom,
les nostres creences, excuses, accions!

Et dec el cos, els ulls, la veu,
cada cèl·lula que m’és.

Ets la font que sosté
l’altra font que tinc a dintre:
la nostra Veritat meravellosa.

I tu, Vida estimada,
riquíssima i perfecta,
infinita, inevitable!

Et dec els terratrèmols,
cataclismes, silencis i murmuris
que m’expliquen qui sóc.

No em cap al cap tanta riquesa.
I nosaltres som això!
I nosaltres som això!

Anuncis