Doncs sí, sóc un cuquet,
i amb molta honra.
El batec del meu cor
m’omple tot:
respiro cor, supuro cor.
De vegades em sento
com si tot jo fos un llac cristal·lí
i de sobte una pedra em cau a dins
trencant-me el mirall de cuquet,
i les ones s’aixequen i arriben
a tot arreu, de dalt a baix
em somouen i fremeixo.
Sóc un cuc que tot ell
queda ple de les ones
de la pedra del cor.
Toc-toc, toc-toc.
La meva honra no té límits.

Anuncis