You are currently browsing the category archive for the ‘Anglès’ category.

1075

The Sky is low -the Clouds are mean,
A Travelling Flake of Snow
Across a Barn or through a Rut
Debates if it will go-

A Narrow Wind complains all Day
How some one treated him.
Nature, like Us, is sometimes caught
Without her Diadem.

El Cel està apagat –els Núvols són mesquins.
Un Floc de Neu que voleia
Dubta si anirà
Per sobre d’un Paller o al llarg d’una Rodera.

Un Vent Estret es queixa tot el dia
De com algú el va tractar.
Com a Nosaltres, a la Naturalesa de vegades
L’enxampen despentinada.

Emily Dickinson
Traducció de Carles Duarte i Montserrat

VERSOS A LA PRESÓ

La cullera ha lliscat tota ella dins de la massa del pastís
i ha desaparegut.
Puc dir ‘estiu’ o:
les granotes han començat a foradar la nit amb el seu raucar libidinós.
La poesia serveix per poder existir i no tornar-te boig.
Fins que l’existència serveix per fer poesia i llavors estàs sol.
La poesia hauria de ser un connector, un guió entre dos mons,
el del seny i el del que es troba al marge del seny, que és força més gran.
Avui hem recitat poesies a la presó.
Potser algun intern ha pensat en la poesia com en una mena de
cartílag que unia els ossos de la seva ànima, o tal cop els barrots.
Espero que algun d’ells hagi pensat a escriure una carta a la seva mare.
Però, com que jo els ho he proposat, em sembla poc probable.
Espero que ningú vingui a buscar-me per demanar-me ajuda
quan per fi estigui deslliurat.
La poesia no em fa omnipotent. Tampoc no em fa invisible o intocable.
Tot i que de vegades penso que potser sí, que m’hi fa.

VERSES AT PRISON

The spoon entirely slipped into the cake dough
and disappeared.
I can say ‘summer’ or:
frogs have begun to pierce the night with their libidinous croaking.
Poetry is useful to be able to exist and not go crazy,
until the existence is useful only to make poetry, and then you’re alone.
Poetry should be a connector, a hyphen between two worlds:
one is the sane, the other the marginal, which is considerably larger.
Today we recited poems at prison.
Maybe some of the prisoners thought of poetry as a kind of cartilage
joining the bones of his soul, or maybe the bars.
I hope someone has thought of writing a letter to his mother.
But, as I suggested so, it seems unlikely.
I hope no one comes to look for me asking for help
once out of jail.
Poetry does not make me omnipotent.
Neither invisible nor untouchable.
Although sometimes I think it does.

VERSOS EN LA PRISIÓN

La cuchara se ha deslizado enteramente dentro de la masa del pastel
y ha desaparecido.
Puedo decir ‘verano’ o:
las ranas han empezado a taladrar la noche con su croar libidinoso.
La poesía sirve para poder existir y no volverte loco.
Hasta que la existencia sirve para hacer poesía y entonces estás solo.
La poesía debería de ser un conector, un guión entre dos mundos,
el de lo cuerdo y el de lo que está al margen, que es bastante más grande.
Hoy hemos recitado poesías en la cárcel.
Tal vez algún interno pensó en la poesía como una especie de
cartílago que unía los huesos de su alma, o tal vez los barrotes.
Espero que alguno de ellos haya pensado en escribir una carta a su madre.
Pero, puesto que yo se lo propuse, me parece poco probable.
Espero que nadie venga a buscarme para pedirme ayuda
cuando al fin esté libre.
La poesía no me hace omnipotente. Tampoco invisible o intocable.
Aunque a veces pienso que tal vez sí.

Poema inèdit que pertany a un llibre de propera publicació en tres idiomes, de títol probable Mai ningú no va dir res enlloc.

Traduccions d’Anna Aguilar-Amat.

After all, all human beings are the same -made of human flesh, bones, and blood. We all want happiness and want to avoid suffering. Further, we have an equal right to be happy. In other words, it is important to realize our sameness as human beings.

The Dalai Lama, A Policy of Kindness: An Anthology of Writings by and about the Dalai Lama (Ithaca, NY: Snow Lion, 1990), 53.

He arribat de bon matí.
La boira era baixa.
La meva veritat era oberta.

Early in the morning
I had arrived

So low was the fog

And my own truth
opened up

(Traducció de Felip Costaglioli)

The Voice of the Devil

All Bibles or sacred codes have been the causes of the following Errors:
1. That Man has two real existing principles Viz: a Body & a Soul.
2. That Energy, calld Evil, is alone from the Body, & that Reason, calld Good, is alone from the Soul.
3. That God will torment Man in Eternity for following his Energies.

But the following Contraries to these are True:
1. Man has no Body distinct from his Soul for that calld Body is a portion of Soul discernd by the five Senses, the chief inlets of Soul in this age.
2. Energy is the only life and is from the Body and Reason is the bound or outer circumference of Energy.
3. Energy is Eternal Delight.

 

La Veu del Diable

Totes les Bíblies o codis sagrats han estat les causes dels Errors següents:
1. Que l’home té dos principis reals d’existència. Això és: un Cos i una Ànima.
2. Que l’Energia, anomenada Mal, ve només del Cos, i que la Raó, anomenada Bé, ve només de l’Ànima.
3. Que Déu turmentarà l’Home en l’Eternitat per causa d’haver seguit les pròpies Energies.

Però són els següents Contraris d’aquests que són Veritat:
1. L’Home no té un Cos distint de l’Ànima perquè el que s’anomena Cos és la porció de l’Ànima discernida pels cinc Sentits, les entrades cabdals de l’Ànima en aquesta edat.
2. L’Energia és l’única vida i ve del Cos i la Raó és el vogi o circumferència exterior de l’Energia.
3. L’Energia és la Delícia Eterna.

(Traducció de Segimon Serrallonga)

Cull el fruit de la meva veritat,
una magrana oberta
com una riallada
de criatura
de dentetes petites
i desiguals:
cada fragment
de la meva certesa.

Si a poc a poc
la prens i te la menges,
el gust de mi voldrà estimar-te
com jo t’he volgut estimar:
sembrant-te el paladar
i acollint-se en el ventre.

Fins que s’empelti en el teu arbre
i jo pugui prendre de nou
el fruit de tu
i, a poc a poc, menjar-lo.

Colhe o fruto da minha verdade,
uma romã aberta
como uma gargalhada
de criança
de dentes pequeninos
e desiguais:
cada fragmento
da minha certeza.

Se, pouco a pouco,
a agarras e a comes,
o meu sabor vai querer amar-te
como eu te quis amar:
semeando-te o paladar
e acolhendo-se no ventre.

Até que se enxerte na tua árvore
e eu possa voltar a apanhar
o teu fruto
e, pouco a pouco, comê-lo.

(Traducció de Sofia Fonseca i Ângelo Ochôa)

****

Pick the fruit from my truth,
an open pomegranate
like the laughter
of a child
with tiny
uneven teeth:
each a fragment
of my certainty.

If you take it slowly
and eat it,
the taste of me will want to love you
as I have wanted to love you:
sowing your palate
and finding shelter inside you.

Until it grafts on your tree
and I am able to pick again
that fruit from you
and slowly eat it.

(Traducció de Montserrat Abelló)

****

Cueille le fruit de ma vérité,
une grenade ouverte
comme un rire
d’enfant
à petites dents
inégales :
chaque fragment
de ma certitude.

Si peu à peu
tu la prends et la manges,
le goût de moi voudra t’aimer
comme j’ai voulu t’aimer :
en ensemençant ton palais
et en se lovant dans ton ventre.

Jusqu’à ce qu’il se greffe sur ton arbre
et que je puisse prendre à nouveau
le fruit de toi
et, peu à peu, le manger.

(Traducció de François-Michel Durazzo)

És l’estrall XVIII de Triomf.

Parlaria de tu com un triomf.
Com una banda de música.
Però hi ha esquerdes a les parets.
És per això que t’agafo la mà.
És aquest el regal.

(Triomf, Barcelona, Columna, 2009)

* * *

Hablaría de ti como un triunfo.
Como una banda de música.
Pero hay grietas en las paredes.
Por eso te cojo la mano.
Éste es el regalo.

-traducción del catalán por Jordi Virallonga-

* * *

I speak of you as a victory.
As a live music band.
Yet there are cracks in the walls.
That’s why I hold your hand.
That’s the gift.

-translation from catalan to english by Sam Abrams-

(Revista Compartir, núm. 80, oct/nov/des 2010)

La certesa d’allò que ho inicia,
ocre, vermell, infinit.
A poc a poc he caminat
fins a arribar.
Els meus peus i jo mateix,
difuminats.
El desert era un miracle
i el tot incomprensible,
punyent com un desig.

*   *   *

To be certain of how it begins
ochre, red, infinite.
Slowly I walked
until I arrived.
My feet and I, myself,
blurred.
The desert was a miracle,
its whole incomprehensible,
intense as a desire.

(Traducció de Montserrat Abelló)

Visita la meva pàgina de Facebook!

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 58 other followers

Arxius

març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
%d bloggers like this: