You are currently browsing the category archive for the ‘Basc’ category.

ESKAERA HITZEI

Ez utzi, hitzak, lurretik urrundu nadin,
ganaduaren hatsetik, txibiaren odoletik.

Zuen orin margotuak limurtu baninduen,
xaloak zuek, nire lehen sostenaren loretxoa bezain.

Ez onetsi, hitzak, historiaz ahaztu nadin,
ideiaren logalduaz, fedearen giltzatxoaz.

Zuen hatz ugariek zirri egin bazidaten luzaro,
nire bendak egosiz zuen eltze espresean.

Ez onartu, hitzak, nire gorputza aipa ez dezadan,
haren lege aldakorrak, haren gainbehera zuhurra.

Bidarteak asko izan arren garraiatu banauzue,
kakalardoak pasteltxo ofizialaren zamaren azpian.

Ez zilegitu, hitzak, ofizio hau albora dezadan,
nahiz eta gordinak jo, nahiz eta onurak jan.

Azken obuluaren egunetik beste bat ari naiz bilakatzen.
Hitzok, ez nazazue bahitu Renoir zaharraren ezein eszenatan.

DEMANO A LES PARAULES

No permeteu, paraules, que m’allunyi de la terra,
de l’alè de les vaques, de la sang de la sípia.

Si em vau seduir amb la vostra piga pintada,
innocents com la floreta dels meus primers sostenidors.

No consentiu, paraules, que m’oblidi de la història,
de l’insomni de la idea, de la claueta de la fe.

Si els vostres dits abundants em grapejaren llargament,
coent-me les benes a la vostra olla de pressió.

No accepteu, paraules, que no parli del meu cos,
de les seves normes variables, del seu savi declinar.

Si em vau traginar malgrat les cruïlles,
escarabats sota el pes del seu pastisset oficial.

No admeteu, paraules, que m’aparti d’aquest ofici,
encara que em colpegi la cruesa o em devori la comoditat.

Des que vaig ovular per última vegada m’estic convertint en una altra.
No em retingueu, paraules, en cap escena del vell Renoir.

Miren Agur Meabe, inèdit

Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera, 2015

Anuncis

Memoria ez galtzeko oharrak (2)

Zabalik utzi nuen bart logelako leihoa
eta piztia bat sartu zen.
Aireari usnaka zebilen:
uste dut igarri ninduela izara artean kuzkurtuta.
Ez zekien biluzik nengoena, bere zain,
ezta bere izena nekienik ere.
Animalia ugaztuna zen,
burusoildua,
bularrean bilo gutxikoa,
ipurdi irtenekoa,
begiak kilometroz eta loguraz beterik
eta tabako, kresal eta ogitarteko hotzen nahastea
ahoan.

Adurra erori zitzaion alfonbra gainera,
eta infernuko itsasoen moduan
hasi zen zorua txinpartaka.
Alboetara behatu zuen,
eta lokatzezko hilobi baten moduan
desitxuratu ziren hormak.
Bizkarrean egin zuen hazka,
eta nire bularrak puztu egin ziren
mundua udaberrian ohi den legez.

Egia diot.

 

Notes per conservar la memòria (2)

Ahir a la nit vaig deixar oberta la finestra de l’habitació
i va entrar una bèstia salvatge.
Flairava l’aire:
em sembla que em va endevinar arraulida entre els llençols.
No sabia que estava despullada, esperant-lo,
ni que coneixia el seu nom.
Era un animal mamífer,
una mica calb,
de poc pèl al pit
i cul rodó,
amb els ulls saturats de quilòmetres i son
i un regust de tabac, salnitre i entrepans
a la boca.

Li va caure una bava a l’estora
i el terra va començar a espurnejar
com els mars de l’infern.
Va mirar a banda i banda
i les parets es van desfigurar
com una tomba de fang.
Es va gratar l’esquena
i els meus pits es van inflar
com sol fer-ho el món en primavera.

Dic la veritat.

Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera,
apareguda a Caràcters, 69 (2014).

MELIC

Al centre incandescent del seu melic,
en era blanca d’amplíssima nuesa,
per tot el goig que abans no fou…:
aixeque una plaça.

Una plaça
al centre
incandescent
del seu melic.

Aixeque una plaça
amb aquell rebombori perenne d’alegries
indispensables per a poder aixecar una plaça
al centre incandescent del seu melic.

ZILBORRA

Bere zilborraren erdigune kiskalgarrian
zuritasun guztiz zabalaren biluztasunean zetzan
lehen izan ez zuen gozamen harengatik…
plaza bat altxatu.

Plaza bat
bere zilborraren
erdigune
kiskalgarrian.

Plaza bat altxatu
alegrien zalaparta amaiezin harekin
ezinbesteko loreak plaza bat altxatzeko
bere zilborraren erdigune kiskalgarrian.

(Traducció de Xabier Mendiguren)

OMBLIGO

En el centro incandescente de su ombligo,
en era blanca de amplísima desnudez,
por todo el gozo que antes no fue…:
construyo una plaza.

Una plaza
en el centro
incandescente
de su ombligo.

Construyo una plaza
con aquel alboroto perenne de alegrías
indispensables para poder construir una plaza
en el centro incandescente de su ombligo.

(Traducció de Concha García)

Maria Josep Escrivà

.

…I PUNT

Avui he rodat la clau per últim cop:
disset del mes de març, i en van quaranta.
Refà el carter trajecte amb cartes noves,
carrer de Vega amunt: cap per a mi.
Una palput repunta amb vol distret
la primavera. Immòbil, la garriga
rebutja assedegada tanta llum
del març polsós. Reflectits als cristalls
he vist salpar vaixells cap a les Illes,
ells endavant i jo sense mirar
enrere (“a voltes sóc un nàufrag més…”),
i sort del te, que encara em reconforta.

Avui he rodat la clau per últim cop,
i han alenat balcons de bat a bat.

Als pins, les merles guardaven silenci,
quiet, irreparable, d’elegia.

…ETA KITTO

Azken buelta eman diot giltzari:
gaur, martxoak 17, eta honezkero berrogei.
Postariak bere bidea egiten du gutun berriekin
Vegako kalean gora: alerik ere ez niretzat.
Argioilarrak, bere hegada axolagabeaz,
udaberria josten du. Txaradiak, mugitzeke,
egarriz uxatzen du argi hori guztia
martxoko aire hautsezkoan. Kristaletan islaturik
ikusi ditut itsasontziak abiatzen uharteetara bidean,
haiek aurrerantz, eta ni atzera
begiratu gabe (“batzuetan naufrago hutsa naiz…”)
eta eskerrak teari, oraindik kontsolatzen nau eta.

Azken buelta eman diot gaur giltzari
eta balkoiak parez pare zabaldu dira.

Pinuetan xoxoak isilik, elegia baten
isiltasun geldi, erremediorik gabean.

(Traducció de Xabier Mendiguren)

Maria Josep Escrivà

Ez jarraitu beldurrari,
ez esan beti, ez esan inoiz ez,
utzi libre munduari
bidea egiten.

No t’escoltis la por,
no diguis mai ni sempre,
deixa fer el món,
que vagi per on vulgui.

KIRMEN URIBE

Quadre de Sara Sallemi.

El pètal,
que caigui allí on li toca.

M’estic traient
les crostes de la por.
M’estic omplint de blau
i em difumino.

Totes les flors,
que s’esbadellin i es marceixin,
que jo seré aquí baix
per celebrar-ho.

Traducció a l’italià,
feta per Carles Noguera
i Sara Sallemi:

Il petalo,
lascialo cadere dove deve.

Mi sto togliendo
le croste della paura.
Mi sto riempiendo di blu
e mi sfumo.

Tutti i fiori
lasciali aprirsi ed appassirsi
ed io sarò qui
per festeggiare.

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 60 other followers

Arxiu

Setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
%d bloggers like this: