You are currently browsing the category archive for the ‘Dansa’ category.

El dijous 9 de febrer celebrarem una festa entusiasta
i feliç a la llibreria Pròleg.

La cantant Celeste Alías, la poeta Anna Gual,
la ballarina Helena Pellisé i l’autora del llibre, Laia Noguera,
farem l’Amor Total.

A partir de les 19.30.

Qui vulgui venir, hi serà més que benvingut.

presentacio-proleg

Conglomerat és el text que vaig escriure per a l’acció vam fer l’Helena Pellisé i jo al seminari “La Matèria com a forma”, un projecte d’Ariadna Parreu, el dia 1 de desembre de 2016.

Vet aquí el text i unes fotos de Csaba Nagy:

Som fets de capes, de pedaços.
Superposicions de discursos.
Del que cal i el que no cal.
Superfícies espinoses, subtils, dures, transparents.
Totes les paraules carregades en el cos.
Paraules, mirades, intencions.
Perquè les paraules precipiten en matèria.
I abans, els pensaments.
Pensaments acumulats als teixits de l’experiència.
L’experiència, que és dúctil, que és ampla, que és vasta.
Que també és cantelluda.
Perquè és allò que calgui viure.

Però podem doblegar-nos, desmembrar-nos, estripar-nos, fusionar-nos.
Podem ser líquids, translúcids, aparents.
Ressonar en la vibració de cada capa i deixar que s’evapori.
Deixar que s’evapori el nostre nom.
Deixar que surti a fora allò de dintre.

Perquè l’espai és el cos.
El cos és una forma de l’espai.
L’espai s’expressa en el cos.
El cos continua en l’espai.
I les capes de dintre es projecten a fora.
Per això el regust de viure de vegades és abrupte.
Tan eixorc, tan trencadís, tan resistent.

Les configuracions de la vida són incertes.

Però imagina’t deformar-te.
D’una manera inesperada.
Imagina’t quedar-te indefinida.
Adimensional, incalculable.
Sense relleu, sense reflex, sense textura, sense color, sense pes.

Amb què t’identifiques?

Perquè transformar-se sembla ser inevitable.
Desfer-se, comprimir-se, distorsionar-se, esqueixar-se.
Sembla ser llei de vida.

Però fixa’t en tu.
En com ressona la teva matèria.
Vet aquí un fragment d’esponja, de pedra, de vidre, de metall, de fang, d’aire.
Opac, sintètic, teixit.
I si depèn de com ens mirem?
De quin sigui el terme de comparació?

I si l’espai, el cos, la matèria són percepció?
I si no hi ha dimensions?
No hi ha domini, no hi ha límits.
I si ens quedéssim invertits?
El dintre a fora?
La dreta a l’esquerra?
El sí al no?
El jo al tu?

Què passaria si invertíssim la presència i l’absència?

Per què hem de ser sempre com sembla que som?
I si som resistents, ingràvids, lleugers, elàstics, suaus, estilitzats?
I si resulta que ens podem manipular, convulsionar?

I si resulta que la vida no és allò que sentíem?
Perquè potser som uns hostes de la vida.
Perquè la vida potser no la fem, sinó que ens fa.

De vegades em sento enrotllada per dintre.
Una molla que ha perdut la direcció.
Que ja no sé d’on venia.
Estic plena de coses, de grumolls.
Ja no sé què més carregar-me perquè arribi el moment que per fi pugui considerar que això de viure té sentit.
Sóc una escorça molt i molt gruixuda.
Per dintre no tinc tacte, sóc de suro.
Em sento com un mineral inert, a l’espera.

Si estem construïts, per què no enderrocar-nos?

Tinc por de l’experiència.
De notar massa coses amb les mans.
Tinc por d’engolir-me la vida a glopades.
De no poder suportar tanta vida.
M’agradaria trencar-me sota el pes de la vida.
Deixar de resistir.
Fer-me miques.

Però sóc feta de coses petites encallades.
Quan em podré arribar a trencar?
Les fibres que em sostenen són tossudes i, sobretot, creuen en el passat.
Però em pico i ressono.
Sóc buida.
Cada fragment té un so diferent, el seu so.

Busco el so.

I si deixo que em caigui l’escorça, què em pot passar?
I si m’escalfo, en quin moment em desfaré?

Hi ha parts de mi que no tenen sortida de ventilació.

Però no té sentit que només hi pugui haver una configuració possible.
No m’ho crec.
Les fibres poden teixir-se en direccions diferents.
No cal fer-ho sempre de la mateixa manera.

Potser la qüestió no és allò de què estem fets.
Sinó quin ús en fem.

I si ens ho creiem o no.

helena-pellise-materfad-barcelona-5helena-pellise-materfad-barcelona-4

Aquest dijous faré una intervenció al Museu del Disseny amb la ballarina Helena Pellisé, al seminari “La Matèria com a forma”, un projecte d’Ariadna Parreu.

Actuarem a les 7 del vespre.

Al Museu del Disseny de Barcelona, al pis -1.

 

unnamed

La paraula que mou

Paraules que mouen i moviments que inspiren.
Un recital a duo des de la paraula, la veu, el cos, el ritme, la ment.

Amb els poemes de Laia Noguera i la dansa improvisada d’Helena Pellisé.

Dijous 17 d’octubre, a les 18.30h
Sala Tallers d’Els Carlins. Carrer Sabateria, 3 (Manresa)

Dins del festival literari Tocats de Lletra.

Abans de l’espectacle farem un tast de te, inspirat en els poemes de Laia Noguera. El conduirà la sommelier de tes Anna García.

Fotografia d'Oriol Segon

Fotografia d’Oriol Segon

La paraula que mou

Paraules que mouen i moviments que inspiren.
Un recital a duo des de la paraula, la veu, el cos, el ritme, la ment.
Amb els poemes de Laia Noguera i la dansa improvisada d’Helena Pellisé.

Dissabte 8 de juny, a les 20.30h
Centre Àgora. Carrer Pujades, 138 (Barcelona)

Preu de l’entrada: 10€ | Per reservar l’entrada, cliqueu aquí.

Fotografia d'Oriol Segon

Fotografia d’Oriol Segon

Avui la ballarina Helena Pellisé i jo farem un espectacle molt especial a la Biblioteca Pública de Lleida.

La paraula que mou

Un recital a duo des de la paraula, la veu, el cos, el ritme, la ment.

Dijous 18 d’abril
a les 19.30
al vestíbul del primer pis
de la Biblioteca Pública de Lleida
(Rambla d’Aragó, 10).

Serà un experiment fet amb molt d’amor.

Si voleu saber més coses de l’Helena, visiteu http://helenapellise.blogspot.com

Dissabte 16 a les 7 de la tarda
a la plaça de l’Església de Calella
en el marc del Correllengua
(en cas de pluja, a l’Ajuntament vell),

EL DESVETLLAT

Poesia de Salvador Espriu

amb

Ferran Junyent (violoncel)
Roger Illa (teclats)
Helena Pellisé (dansa)
Laia Noguera (veu)

Visita el meu bloc en anglès!: It's word it

Join 58 other followers

Arxiu

Abril 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
%d bloggers like this: